BarcelonaTemps era temps, els horaris d’espectacles escènics i musicals amb prou feines s’adaptaven als del transport públic. Era una norma no escrita. Així, en ciutats com Barcelona sovintejaven els esdeveniments que començaven a les 22.30h i acabaven fregant el pas de l’últim metro. A poc a poc teatres i sales de concerts van anar avançant l’horari, però a títol individual, sense cap pla estructural. El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va ser un dels primers equipaments a avançar l’inici de les funcions. “En la temporada 2006-2007, vam passar de les 21 a les 20 h, i no vam tenir cap problema”, recorda Mònica Campos, directora executiva del TNC. Deu anys després, la temporada 2017-2018, i atenent les peticions d’alguns espectadors, el teatre va decidir que les funcions de dimecres començarien a les 19 h. Novament, la prova va ser satisfactòria i l’acceptació del públic, “total”. Segons Campos, es tracta d’adaptar-se a la realitat europea i que l’avançament dels horaris formi part d’una estratègia més àmplia que faciliti la conciliació i acabi amb jornades laborals molt llargues. “Són els altres països els que ho estan fent bé”, diu. De fet, les set de la tarda és un dels horaris habituals en els escenaris europeus. Pas a pas, el TNC ha aprofundit en aquesta tendència: el 2019 van posar les funcions de dissabte a les 19 h, i per a la temporada 2020-2021 també les de divendres. És a dir, només dijous manté les 20 h (i diumenge les 18 h). L’experiència ha sigut positiva, i no ha impactat negativament en l’ocupació.
El mateix ha passat al Palau de la Música, que fa tres temporades va avançar mitja hora l’inici dels concerts propis: de les 20.30 a les 20 h. “Va ser tot molt democràtic, perquè va respondre a una petició del públic que es va sotmetre a votació. I ha anat tan bé que no hem tingut cap queixa”, recorda Joan Oller, director general del Palau de la Música. Aquests canvis, que segons Oller “han vingut per quedar-se”, repercuteixen en altres sectors, com el de la restauració, perquè l’espectacle no competeix amb l’horari del sopar, però sobretot en la salut. “Hem d’anar cap aquí. A la nit hem de dormir”, diu Campos.