Com tenir cura dels rosers

C ada vegada és més habitual regalar un roser per Sant Jordi, un gest que fa perdurar més en el temps el sentiment amb què tradicionalment es regala la rosa. Des de Jardiland Gavà recorden que són plantes força resistents si se’n fa un bon manteniment, sobretot a l’estiu. Heu de tenir present que s’ha de tenir a l’exterior i que demana una bona exposició al sol, però evitant zones amb vent i on faci una calor excessiva. Si viviu en zones de clima fred, l’important és protegir les arrels del roser per evitar que es congelin, afegint-hi un bon tou de substrat, i si glaça habitualment val més plantar-lo en una zona de semiombra, per evitar que es cremi quan surti el sol. Si els volem tenir a l’interior, cal buscar el lloc més humit de la casa i augmentar la freqüència del reg. En aquest cas, les varietats que ho suportaran millor són les miniatures, però no oblidem que el seu lloc natural és a l’exterior. El més important és dedicar-los atenció i aplicar el sentit comú.

Els rosers demanen un terreny ben treballat que retingui la humitat i mantingui una composició àcida (amb un pH al voltant del 6,5). Just per això és millor plantar-los en terrenys profunds i rics en matèria orgànica, amb un compost fèrtil. L’ideal seria una barreja de fems i torba, i si el terreny és massa àcid es pot regular afegint-hi calç. Però el més important és trasplantar el roser a terra o en un test gros.

El millor és podar els rosers un cop a l’any, durant el període d’hivernació de la planta, als mesos de gener i febrer. La poda té una triple funció: modelar la planta per donar-li una forma equilibrada, estimular-li el creixement i evitar possibles malalties. Recordeu que la poda s’ha de fer amb un tall net i en diagonal respecte a la tija. Les flors que s’hagin pansit convé tallar-les regularment.

Necessita un reg regular, sobretot a l’estiu. La norma passa per comprovar el grau de sequedat de la terra. És important que tinguin un bon drenatge, per evitar que s’estanqui l’aigua i puguin aparèixer malalties. Després de plantar-los i en l’època de floració és quan necessitaran més aigua. Cal evitar mullar les fulles a les hores de sol, però a la nit podeu ruixar lleugerament les fulles per hidratar la planta.

S’ha d’evitar adobar-los amb dosis excessives, de manera que és preferible optar per un adob d’alliberació lenta. En tot cas, l’ideal seria fertilitzar els rosers tres vegades a l’any: just quan comenci la primavera, una vegada estiguin en plena estació de flor i a mitjans d’estiu. L’ideal és utilitzar fertilitzants orgànics que no cremin les plantes i recordar que cal regar amb profunditat el mateix dia que es fertilitzi.

Els rosers demanen sol i, per tant, per regla general cal buscar-los un lloc assolellat però on també puguin gaudir d’unes hores d’ombra durant el dia. Cal que afavorim la circulació d’aire, de manera que sempre que sigui possible els hem de situar als quatre vents, però evitant llocs on hi hagi moltes ventades. Cal tenir present que l’absència de llum solar afectarà molt la seva floració.

Sovint els rosers són víctimes de plagues. Entre les més habituals hi ha el pugó, l’oïdi i molts tipus de fongs. Per evitar-ho cal fer una bona tasca de prevenció. Si podeu, opteu per tractaments orgànics, però tingueu present que demanen més constància. Si arriba la plaga, cal iniciar un tractament d’atac -són més efectius els tractaments químics-, i si el dany és greu podeu podar la zona afectada.