David Bonvehí: “JxCat s'hauria d'assemblar a la primera Convergència”

BarcelonaDesprés de reunir-se a Waterloo la setmana passada amb Artur Mas i Carles Puigdemont, i en ple debat sobre la reordenació de l’espai de JxCat, el president del PDECat, David Bonvehí, parla amb l’ARA sobre com veu el futur postconvergent.

Mas i Puigdemont haurien pactat articular una direcció estratègica operativa. Ara el problema són els noms. Qui n’ha de formar part?

Per part del PDECat aquest no és el problema. Ara el gran tema de canvi és acabar de definir més aquests lideratges i acabar de fer una estructura molt més estable que no pas la que teníem fins ara.

¿JxCat seria un partit transversal però unit per l’independentisme?

JxCat hauria de ser bastant semblant a la CDC dels primers anys, que anava des del centreesquerra fins al centredreta. Ideològicament transversal, però que la realitat ens acosta més a persones de centre o centreliberals, vulgarment dit de centredreta, que també s’hi han de poder sentir identificades.

Quina és la seva opció preferida d’articulació del PDECat amb JxCat?

La meva opció preferida és que definitivament aquest projecte pugui arrencar i tenir lideratges definits i un projecte polític clar. Hem perdut la condició de partit de referència de la centralitat sobiranista.

¿I la poden recuperar, aquesta centralitat, si desapareixen com a marca electoral dins de JxCat?

Nosaltres apostem per la marca i la filosofia JxCat, però això no vol dir que JxCat no tingui res a veure amb el que ha estat tradicionalment el PDECat o el que era Convergència. Ja sé que els equilibris són difícils, però a mi m’agradaria no perdre ningú pel camí. El requisit que jo poso perquè JxCat funcioni és que tot el PDECat s’hi senti còmode.

I això vol dir Pascal, Campuzano, Xuclà...

Tots em semblen polítics de primer nivell que hi haurien de poder ser.

¿Artur Mas podria ser el candidat a la Generalitat d’aquest espai?

Serà el que s’esculli per democràcia interna. El president Mas diu que no és la seva voluntat, però no s’acaba de descartar.

No s’acaba de descartar. Per tant poden comptar amb ell.

Jo cada dia hi parlo i compto cada dia amb ell.

¿Tot aquest procés necessita d’alguna manera l’aval de les bases?

Qualsevol decisió de rellevància la farem a través dels associats.

Estic buscant paral·lels que ens ajudin a entendre el procés. ¿Això seria com Convergència i Unió?

Seria una possibilitat. Això dependrà dels acords. Aquí hi ha diferents models. Una sola estructura, que seria un sol partit. Diferents estructures que coincideixen amb una estructura superior que marca la direcció política. I si no, doncs una estructura mixta com pot ser el cas d’Iniciativa amb els comuns. Per tant, hi ha diferents possibilitats.

En aquesta suma que acabarà sent JxCat, el PDECat què hi aporta?

Molts alcaldes que també ara s’han refermat a les eleccions municipals. I un intangible important, que és una manera de fer que històricament se n’ha dit convergent. Tot i que a nivell ideològic en els últims anys ens hem desdibuixat una mica.

Per què creu que ha passat, això?

Bé, perquè des del 2012 nosaltres vam fer una aposta inequívoca pel procés d’autodeterminació. I així com altres partits han sabut mantenir els dos eixos, nosaltres ens hem fixat només en l’eix nacional. Hi ha gent a qui hem decebut perquè no hem defensat les postures que sempre havia defensat CDC.

Ara els moderats són Esquerra?

Nosaltres som molt més al centre que no pas ERC.

Quin balanç fa del 26-M?

És evident que nosaltres hem retrocedit. No ens ha sortit bé a l’àrea metropolitana. I aquí s’ha de reconèixer que la feina del PSC i ERC ha estat segurament molt millor i nosaltres n’hem pres nota. També del que ha passat a Barcelona.

De totes les alcaldies que el PDECat ha perdut com a conseqüència dels pactes postelectorals, quina ha fet més mal?

Figueres, Sant Cugat i Tàrrega ens han fet molt mal.

¿Ho han viscut com una traïció d’alguna mena?

Diria que això és la política injusta. No vull parlar de traïció. Són casos aïllats i amb la direcció d’Esquerra hem intentat que això no passés. Vull continuar creient que ells han fet tot el possible.

Quan el president Torra els pregunta quina resposta s’ha de donar a la sentència, què contesten?

El PDECat contesta que convocar eleccions no és la solució. Mas parla de resistència activa des de les institucions. I al president Torra li diem: govern, govern, govern.

¿Creu que realment Carles Puigdemont podrà ser eurodiputat?

Sí, tinc confiança. Gonzalo Boye ho diu. Tot ha anat sortint bé, però jo no menyspreo l’estat espanyol. Més aviat al contrari, crec que és un estat fort. És un estat dur, és un estat que no té manies i per tant no les tinc totes.