El debat a set de TV3 encén la cursa pel podi català del 20-D

BarcelonaEl procés fa estranys companys de llit. Això és el que devia pensar ahir Carme Chacón en el debat de TV3 quan es va veure alineada amb Jorge Fernández Díaz i Juan Carlos Girauta minimitzant els efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya. Quina era la trampa? Doncs que l’autoritat citada repetidament per aquests dos últims va ser Josep Borrell, el socialista que més s’ha dedicat els últims anys a combatre el sobiranisme. Així va ser com va quedar configurat un bloc unionista granític entre PSC, C’s i PP enfrontat a la resta. La coincidència va ser celebrada per Francesc Homs mentre Gabriel Rufián es dedicava a practicar l’esgrima dialèctica amb Girauta, dos candidats foguejats en els platós conspicus de la caverna. Mentrestant, Duran i Lleida i Xavier Domènech intentaven desviar el focus cap a l’economia, amb uns discursos que inevitablement recordaven dos clàssics avui desapareguts: CiU i Iniciativa.

La campanya del 20-D a Espanya parteix d’una aparent paradoxa: just quan el contenciós amb Catalunya ha arribat més lluny que mai, la carpeta catalana ha desaparegut del debat públic. Aquesta invisibilització beneficia els partits estatals, ja que els estalvia cometre errors en un tema sensible, però sobretot castiga els partits independentistes, que troben menys finestres d’oportunitat per llançar els seus missatges i colar-se en la campanya espanyola. Per això en el debat d’ahir eren Homs i Rufián els que estaven obligats a prendre la iniciativa i sortir a l’atac, a intentar apujar la temperatura del 20-D català per imposar el marc del procés per sobre de la governança espanyola. En aquest context hi va haver un cert repartiment de papers: el candidat de Democràcia i Llibertat va optar per la pedagogia mentre el d’ERC entrava en el cos a cos amb el bloc unionista. “Del que es tracta a Catalunya és de saber què és responsabilitat nostra i què no podem fer perquè no tenim els instruments”, va dir Homs en arrencar el debat. “Si no fos pel FLA i el pla de proveïdors la Generalitat hauria fet fallida”, va replicar Fernández Díaz. “El FLA és una indecència”, va intervenir Rufián abans de precisar que Cataluya ha pagat 1.909 milions en interessos a l’Estat. “Set vegades el pla de xoc de Junts pel Sí”, va afegir. La menció a la “indecència” va enervar Fernández Díaz, visiblement tens en alguns moments, com quan va demanar, enmig de la incredulitat general, que si una dada que deia no era certa l’endemà li tallessin el cap.

La referència al dèficit fiscal de Rufián va fer saltar Girauta, que va elevar la veu per sobre del guirigall en què sovint es va convertir el debat per exclamar: “Això és mentida!” El candidat de Ciutadans va brandar un informe de Mas-Colell per negar el dèficit fiscal, tot i que és el mateix departament del conseller el que les calcula cada any i ha convertit en canònica la xifra dels 15.000 milions. “Per què no les encarreguem a fora, per exemple a la London School of Economics?”, va proposar Duran abans de cometre la relliscada de citar com a jutge neutral l’economista Luis Garicano, ara assessor de Ciutadans.

“He vist alumnes que no han pogut continuar estudiant perquè no podien pagar les taxes, o alguns que han sigut desnonats”, va intervenir Xavier Domènech per ressituar el debat, això sí, després de demanar concentrar el vot a favor del referèndum al voltant de la llista En Comú Podem.

Xoc Chacón-Domènech

Duran i Lleida va repetir alguns dels seus must, com les rebaixes fiscals per a autònoms i pimes, abans d’explicar la seva proposta de disposició addicional a la Constitució per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. Carme Chacón, la candidata que va quedar més desdibuixada, no va poder imposar el relat de contraposició amb el PP que sempre li ha anat tan bé al PSC. Aquesta bandera l’hi va prendre amb claredat Domènech amb la seva contundent defensa del dret a decidir i la radical crítica al bipartidisme.

Girauta va renunciar a fer bandera de la regeneració i es va dedicar a mostrar perfil espanyolista davant un Rufián que el burxava. “Tu vols estavellar Catalunya contra un mur i frustrar milions de catalans. Jo no vull fer això, fora de la llei no hi ha res, hi ha la barbàrie”, li va etzibar al membre de Súmate, que també es va encarar amb Fernández Díaz i Duran. “El món no va per aquí, estem parlant de política-ficció”, va proclamar Fernández Díaz. “S’està enganyant a la gent”, es va sumar Duran a l’atac contra la trinxera ocupada per Homs i Rufián. El candidat popular es va referir als “vincles familiars i de tota mena” i als “segles d’història compartida” per oposar-se a la independència. I va vorejar la comparació amb el nazisme quan va parlar de com a Europa “no agraden els nacionalismes”.

La credibilitat del PSOE

Hi va haver un altre moment elèctric quan Domènech i Fernández Díaz van fer pinça contra Carme Chacón per retreure-li que durant la seva etapa com a ministra d’Habitatge va facilitar els desnonaments. “No estic disposada a acceptar-ho”, va dir la candidata socialista, molt dolguda, amb una frase que recordava el “fins aquí hem arribat” de Rajoy. “És molt lleig això que està fent, senyor Fernández Díaz, això són falsedats!”, va clamar.

En aquest intercanvi hi va sortint guanyant el candidat d’En Comú Podem, amb una sentència tan clàssica com “vostès no tenen credibilitat”, una apel·lació directa als votants del PSC. La batalla particular dins de l’unionisme la va guanyar Girauta, que va aguantar bé els atacs de Rufián i va col·locar els seus missatges amb eficiència. En el clima de bronca que es va respirar al plató, i que la moderadora va lamentar, el procés va polaritzar i va desembocar en un foc creuat que, si de cas, va augmentar encara més la incertesa sobre el resultat final.