Cinema
Misc10/12/2020

'Déjales hablar': ¿és lícit depredar la vida dels altres per escriure la teva obra?

Soderbergh orquestra una comèdia dramàtica al voltant de les moltes implicacions de la literatura

Eulàlia Iglesias
i Eulàlia Iglesias

'Déjales hablar'

(4 estrelles)

Direcció: Steven Soderbergh. Guió: Deborah Eisenberg. 113 min. Estats Units (2020). Amb Meryl Streep, Candice Bergen, Gemma Chan, Lucas Hedges i Dianne Wiest. Disponible a HBO

Cargando
No hay anuncios

Alice Hughes (Meryl Streep), una escriptora de prestigi que viu amb la pressió d'entregar un nou llibre a la seva editorial, s'embarca amb el seu nebot Tyler (Lucas Hedges) cap a Europa en un viatge que també és de retrobament amb les dues amigues de la universitat, Roberta (Candice Bergen) i Susan (Dianne Wiest), amb qui té pendent més d'una conversa. A partir d'un guió de Deborah Eisenberg, Steven Soderbergh orquestra una comèdia dramàtica al voltant de les experiències vàries que implica la literatura, des de la vessant econòmica i estratègica pròpia de qui n'ha de fer negoci, passant pel paper menystingut dels bestsellers o la incidència en la vida dels altres de les obres d'inspiració autobiogràfica.

Déjales hablar sintonitza amb el to i l'univers del cinema del Woody Allen menys amarg en la seva perspicaç visió de les debilitats i les passions humanes d'un microcosmos sociocultural. Els luxosos escenaris del Queen Mary II on transcorre bona part de la pel·lícula podrien ser la variant marítima d'aquell Manhattan en què es produeixen trobades fortuïtes i reunions clandestines, i on es repeteixen rutines diverses. Amb un equip mínim, Soderbergh treu profit del potencial romàntic i íntim d'aquesta localització quasi única, i fins i tot hi conrea cert misteri. Mentre que Meryl Streep s'esforça de valent perquè el seu personatge no caigui en l'estereotip de la diva intel·lectual, és Candice Bergen qui es menja la pantalla com l'amiga decidida però amb certa recança perquè la vida no li ha anat tan bé. Eisenberg i Soderbergh es mostren poc complaents amb certa esfera cultural, però tampoc pretenen condemnar a ningú. Mai no hi falta caliu humà, en aquesta comèdia dramàtica, en què no és l'amor sinó l'experiència literària la que s'acaba transmetent i presentant de formes inesperades.