Els experts en trànsit demanen poder retirar el carnet de conduir per motius mèdics

Barcelona“Necessitem un altre accident com el d’Els Alfacs o Germanwings per canviar una normativa?”, es pregunta provocativament el doctor Josep Serra, metge de família del CAP de Vila-seca (Tarragonès). Ell ha ideat un sistema -Sinèrgic- per permetre que un metge pugui advertir a les autoritats de trànsit que un pacient no està en condicions, durant un temps determinat o per sempre, de conduir per raons mèdiques. La seva proposta és secundada per tots els actors amb responsabilitats en la reducció dels accidents de trànsit però topa amb l’actual llei de protecció de dades. Ahir es va constatar aquest consens durant la Jornada Tècnica sobre Aptituds i Conducció organitzada pel Servei Català de Trànsit (SCT), i també els obstacles legals.

El doctor Serra posa com a exemple negatiu el que va passar amb l’incendi del càmping Els Alfacs d’Alcanar l’estiu del 1978, quan per culpa de l’explosió d’un camió que transportava propilè liquat mentre circulava per la N-340 van morir 248 persones. Després d’aquella tragèdia es va prohibir la circulació de transports de matèries perilloses pels nuclis urbans i es va crear un senyal de trànsit específic.

I el mateix podria passar ara amb el secret mèdic a escala europea després de la tragèdia de Germanwings. Actualment, però, no es pot fer el que demana el doctor Josep Serra amb els conductors incapacitats per conduir mèdicament. I així ho va constatar ahir Carles San José, cap de l’àrea d’inspecció de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que va explicar que cap dada de salut generada per un metge es pot fer servir per res més que no sigui guarir la salut del pacient i és il·legal cedir-la. Preguntat directament si es podria dir només si la persona és apta per conduir o no, igual que passa amb les baixes laborals, en què els metges no comuniquen a l’empresa el motiu de la baixa, San José va dir que tampoc.

“El que demana el doctor Serra és factible, tècnicament ho podem fer sense problemes, i només cal coordinar-ne la legalitat”, admetia Aurora Jover, subdirectora d’avaluació i inspeccions sanitàries i farmacèutiques del Servei Català de la Salut. És de la mateixa opinió Elena Valdés, assessora mèdica de la unitat de programes d’aptitud psicofísica de la direcció general de Trànsit (DGT): “S’ha de millorar la norma de la transmissió de dades; per exemple, les persones que pateixen apnea del son [tenen problemes per respirar quan dormen i després tenen somnolència de dia] tenen molts accidents de trànsit”.

El doctor Josep Serra fa molt de temps que treballa en la seva proposta i ja la va presentar a Joan Aregio, director del SCT entre el 2011 i el 2013. El seu successor, Joan Josep Isern (2013-2015), va intentar aplicar-la, però va topar amb l’oposició del conseller de Salut, Boi Ruiz, precisament per la protecció de dades. Serra, dos anys després d’aquella negativa, ha perfeccionat la proposta i ha inclòs els incentius perquè els conductors siguin compensats si se’ls retira el carnet temporalment: “Que tinguin descomptes en el transport públic, que cobrin el 100% mentre duri la baixa i protegir-los dels acomiadaments”.

Crítiques a les revisions

La jornada d’ahir també va analitzar si les revisions mèdiques obligatòries per treure’s o renovar-se el carnet són realment efectives per evitar accidents. Aquestes revisions haurien de ser un primer filtre per retirar els conductors perillosos de la carretera, però en realitat no fan aquesta funció. “Els centres de reconeixement de conductors són simples gestories; donen els carnets com xurros”. Qui deia això és Aurora Jover, del Servei Català de la Salut, encarregada de les inspeccions i el control de qualitat d’aquests centres, entre altres coses. Jover explica que no tenen capacitat per fer una inspecció anual a tots els centres -només tenen 9 inspectors-, com els agradaria, i que la majoria de vegades actuen arran d’una denúncia. “Una vegada el SCT va denunciar un centre perquè un conductor havia tingut un accident perquè només tenia una cama i havia passat la revisió mèdica”, recordava Jover, que afegia que la gent no diu mai la veritat en aquestes revisions i amaga patologies com l’alcoholisme. Elena Valdés, assessora mèdica de la DGT, va explicar que el model espanyol de revisions mèdiques té moltes llacunes, entre les quals hi ha aquesta. Si un conductor diu la veritat i el centre li posa un “apte amb restriccions”, “el següent cop anirà a un altre centre i mentirà”. Valdés va afegir que dels 3,4 milions de revisions que es van fer en aquests centres a tot l’Estat el 2015, un 55% van ser aptes, un 44% aptes amb restriccions -com no poder conduir de nit- i només l’1% eren no aptes per conduir. “Aquestes dades no reflecteixen la realitat del risc; els centres han de millorar i molt; els podem ajudar i també els podem collar una mica més des de l’administració”.