Van den Eynde i l'impossible do de la ubiqüitat

MadridAndreu Van den Eynde no té, com qualsevol ésser humà, el do diví de la ubiqüitat. Un do que hauria necessitat en la causa del Procés en l'inici de les diligències, amb les declaracions, el novembre del 2017, dels seus clients, Carme Forcadell i Oriol Junqueras, i altres dirigents d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) imputats. I també dilluns que ve, dia 14 d'octubre, quan es notifiqui la sentència i Van den Eynde serà a Luxemburg.

La magistrada instructora de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va citar el 2 de novembre del 2017 Junqueras i els dirigents independentistes imputats que havien perdut la seva condició d'aforats després de la dissolució del Parlament per aplicació de l'article 155 de la Constitució. I per a aquest mateix dia, el magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, també va convocar a prestar declaració la que encara era la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la mesa.

Van de Eynde va enviar un escrit l'1 de novembre a la nit a l'Audiència Nacional, a través del sistema informàtic Lexnet, en què sol·licitava ajornar la vista perquè no hi podia ser present, ja que havia d'assistir Carme Forcadell al Suprem.

L'endemà, just després d'aconseguir l'ajornament de les declaracions al Suprem, Van den Eynde va sortir corrents per travessar la plaça de la Villa de París, que separa el Suprem de l'Audiència Nacional. Massa tard.

La magistrada Lamela no va suspendre la declaració com havia sol·licitat el lletrat la nit anterior. Durant la vista, cap dels seus companys va advertir que Van den Eynde era al Suprem. Aquest dia, precisament, Lamela va dictar l'ordre de detenció per a Junqueras i els altres imputats.

Van den Eynde va recórrer la decisió invocant la seva comunicació per Lexnet de l'1 de novembre. Lamela, en el seu acte confirmatori de la decisió de mantenir les declaracions, va explicar que la comunicació que el lletrat va enviar no s'havia obert fins a la tarda del dia 2 de novembre, quan les declaracions ja havien tingut lloc.

Ara, quan el tribunal del Procés té previst donar a conèixer la sentència dilluns que ve, dia 14, Van den Eynde serà a Luxemburg, a la vista del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la qüestió prejudicial de la immunitat de Junqueras, plantejada pel Suprem en una reinterpretació de la sol·licitud del seu lletrat defensor. I no tornarà a Barcelona fins dilluns a la nit, cosa que li impedirà visitar el seu client a la presó de Lledoners el mateix dia de notificació de la sentència.

Van den Eynde va a Luxemburg per exposar que el Suprem ha de sol·licitar l'autorització al Parlament Europeu per mantenir Junqueras a la presó, encara que els fets pels quals ha sigut enjudiciat són anteriors a la seva elecció com a eurodiputat el 26 de maig.

Tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea, però, han tirat pilotes fora en les seves al·legacions davant el TJUE. Segons assenyalen, no poden ficar-se en un procés electoral nacional, i apunten que el nom de Junqueras no va arribar a Estrasburg en la llista enviada des d'Espanya. Al mateix temps, assenyalen que la immunitat arrencaria amb la constitució del Parlament Europeu el 2 de juliol, sessió a la qual no va acudir Junqueras. Precisament, no va poder fer-ho perquè era a la presó i no tenia permís, ja que el Suprem va denegar el primer pas, és a dir, anar al Congrés de Diputats per jurar o prometre el càrrec d'eurodiputat el 17 de juny.

Van den Eynde no sap què es trobarà el dilluns 14 a Luxemburg. Les parts han d'exposar els seus arguments durant 15 minuts i sotmetre's a les preguntes dels jutges. Després l'advocat general exposarà in voce les seves conclusions. Però Van den Eynde no descarta, per exemple, que abans de començar la sessió s'informi que, un cop dictada la sentència a Espanya aquest mateix dia, 14 d'octubre, el tribunal resolgui anul·lar la vista perquè la qüestió prejudicial ha perdut la seva eficàcia.