Denunciar la corrupció sense patir represàlies
Avui, 9 de desembre, commemorem el Dia Internacional contra la Corrupció, segons l’acord de l’Assemblea General de l’ONU, amb la finalitat d’“augmentar la sensibilització davant la corrupció” i fer més rellevant el paper que pot desenvolupar en aquesta lluita la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció, aprovada l’octubre del 2003. És oportú reflexionar-hi.
Els ciutadans perceben -i no els falta raó- que un dels problemes més grans que té el nostre sistema democràtic és la corrupció, una plaga que deteriora la cohesió social i debilita la societat civil i les institucions. Hem de prendre’ns aquest senyal molt seriosament pel que fa a l’estabilitat de les democràcies que la pateixen.
De raons per lluitar contra la corrupció no en falten. Penso que només es podrà guanyar la batalla si a les institucions jurídiques imprescindibles que han d’actuar hi sumem un control social decidit. Comparteixo amb els estudiosos del fenomen la identificació de tres pilars fonamentals: la llibertat d’informació, la transparència i la promoció de les conductes dels funcionaris públics i dels particulars que facilitin la persecució dels il·lícits.
Vull referir-me al tercer pilar, tot i fer també algunes consideracions breus sobre els altres.
La llibertat d’informació té garanties normatives d’alt nivell però també ombres en la realització efectiva. Els mitjans de comunicació i particularment els periodistes han de blindar l’objectivitat i la professionalitat, fugint de la dependència de grups econòmics i d’afinitats i biaixos ideològics; cal que facin prevaldre els fets i no les opinions.
Pel que fa a la transparència, s’han fet passos importants. La llei catalana de transparència, accés a la informació pública i bon govern és un marc adequat per fer efectiu el “dret a saber” dels ciutadans, però cal desenvolupar-la perquè esdevingui una realitat.
És possible que la corrupció sigui consubstancial a la condició humana, però l’aspiració a la integritat i la responsabilitat de tothom ha de ser més forta. Facilitar mecanismes que ens impliquin personalment en la lluita és un salt qualitatiu al qual hem de donar suport perquè serà efectiu i demostratiu que la voluntat col·lectiva aposta clarament per la defensa de l’interès general.
L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), en la línia de facilitar els mecanismes de denúncia ciutadana, ja accepta la presentació de denúncies anònimes. Les dificultats i els dubtes que planteja aquest tipus de denúncia es poden superar clarament si s’aporten dades comprovables de la conducta il·lícita.
Però no ens podem quedar aquí. Un dels mecanismes, poc explorat encara pel nostre ordenament jurídic, és afavorir la delació dels treballadors de les empreses o dels funcionaris públics quan adverteixen conductes il·lícites, contràries a l’interès general. La informació proporcionada per aquests alertadors, que en el món anglosaxó s’anomenen whistleblowers, pot resultar determinant.
Aquest reconeixement no és del tot desconegut en l’àmbit del dret penal, malgrat que la seva regulació és dèbil. Ha arribat l’hora que es reguli la figura de l’alertador de manera que es faciliti la seva actuació i quedi protegit de les represàlies que pugui patir.
Fa vint anys la Convenció Iberoamericana contra la Corrupció i la que commemorem avui ja van obrir camí en recomanar, entre altres mesures preventives, l’establiment de sistemes de protecció per a funcionaris públics que informessin sobre actes de corrupció.
Si volem avançar efectivament en la lluita contra la corrupció i que aquest canal de denúncia assoleixi el paper que li correspon, ens hem de plantejar una alternativa segura al silenci; el sistema que es reguli ha de permetre les investigacions independents, ràpides i confidencials. Si no s’ofereix aquesta protecció, difícilment es pot demanar “coratge cívic”, i no s’obtindran revelacions d’actes corruptes.
L’OAC, en la seva Memòria de l’any 2009, va remarcar la importància de protegir els informants. Per aquest motiu, hem de saludar projectes com el que es tramita a les Corts de Castella i Lleó, tot i les seves limitacions, o iniciatives com la que promou la Plataforma per l’Honestedat, que aplega persones que han patit l’ostracisme professional per haver exercit el seu compromís cívic. Igualment celebrem la proposta de directiva europea del grup Verds /ALE sobre la protecció dels denunciants. Esperem que sigui exitosa i que es pugui comptar amb normes de rang europeu que determinin més desenvolupament normatiu local.