"És desesperant": la situació de les escoles afectades per la DANA, cinc mesos després

ValènciaSales de professors, biblioteques o despatxos reconvertits en aules. Estudiants reubicats en altres centres, falta d'autobusos per al transport i col·legis i instituts tancats a l'espera que comencin unes obres de reconstrucció que duraran anys. Cinc mesos després de les inundacions provocades per la DANA, al País Valencià la recuperació de la normalitat educativa encara queda molt lluny. Tant, que les famílies comencen a "desesperar-se". Denuncien sentir-se "esgotades" i "abandonades", però també alerten que encara els queden forces per manifestar-se. Davant la convicció que la Generalitat "només" els fa cas quan protesten, avancen que no es quedaran de braços plegats.

Una de les comunitats educatives que s'ha mobilitzat aquesta setmana és la que conformen les prop de 200 famílies del col·legi Paluzié de Catarroja, a la comarca de l'Horta, la més afectada per la catàstrofe. Ho han fet per denunciar el retard en les obres del centre: cal refer gairebé tota la planta baixa que va ser arrasada per l'aigua. Però les obres van molt lentes. "Només han avançat entre un 20 i un 30%, perquè només hi ha dos operaris treballant. A més, no hi són tots els dies. Ara feia dues setmanes que no venien", es lamenta la presidenta de l'AMPA, Miriam García, que posa en dubte que la conselleria finalitzi les obres abans de l'inici del curs que ve com s'havia compromès. "És desesperant", emfatitza.

La situació no és molt millor al col·legi Blasco Ibáñez de Beniparell on estudien 146 nens i nenes. El soterrani del centre va quedar molt danyat i hi ha dubtes sobre la seguretat de l'edifici. Per això, han estat reubicats a un centre de la localitat veïna de Silla. Reclamen un tercer autobús per a traslladar l'alumnat, atès que actualment només disposen de dos vehicles i un ha de fer dos viatges, fet que provoca que els estudiants arribin mitja hora tard a classe. "Des de la conselleria únicament ens diuen que no poden posar més autobusos", explica Elisabeth García, presidenta de l'AMPA. Les famílies també denuncien que la precarietat i provisionalitat de la situació genera una factura emocional que se suma al trauma de la catàstrofe. Segons Elisabeth García, la saturació dels col·legis d'acollida està afectant la convivència. "Les famílies estan cada vegada més nervioses i l'alumnat esgotat de tant de canvi", resumeix.

Coneixedors de les queixes de les famílies, des de la conselleria d'Educació defensen que la Generalitat ha destinat tots els recursos al seu abast i realitzat un esforç logístic "molt important" que inclou la concessió d'ajudes extraordinàries de menjador, la instal·lació d'aules prefabricades, la dotació de material nou i la contractació de professorat extra. "Les inundacions han deixat una situació excepcional i inèdita en el sistema educatiu", destaquen.

Educació admet que la reconstrucció durarà anys

Des de la conselleria també subratllen que cal tenir la dimensió del repte. Recorden com les inundacions van afectar 48.000 alumnes de 115 centres. També que tretze dies després, més de 22.000 ja van tornar a les classes i que abans de les vacances de Nadal, el 100% dels estudiants van reprendre l'activitat lectiva en diferents modalitats. Pel que fa al futur, es comprometen a instal·lar tots els barracons pendents per a quan els estudiants tornin de les vacances de Pasqua, a excepció dels de l'institut Berenguer Dalmau de Catarroja, un dels més grans – acull 1.485 estudiants–, que no estarà a punt fins al maig. Pel que fa a la reconstrucció dels vuit centres més danyats, admeten que aquesta durarà anys.

Des del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià consideren que la conselleria fa una anàlisi molt complaent i l'acusen d'"inacció". "Especialment durant els primers dies, quan van ser les famílies i els docents els que van netejar els centres", emfatitza el seu portaveu Marc Candela. Comparteix la crítica Rubén Pacheco, president de la Confederació de Mares i Pares d'Alumnes Gonzalo Anaya, que retreu a la Generalitat no haver creat una comissió de seguiment com la de la pandèmia de la covid. "Ens diuen que ells ja fan tot el que es pot i que, per tant, no cal coordinació ni treball en comú", es lamenta.