La deshumanització dels 'menes' (i la humanització dels nazis)

BarcelonaLa deshumanització és un conreu que sempre dona fruits. Et permet, per exemple, escriure titulars com aquest d'El Mundo: "Manifestació a San Blas contra els menes després de la brutal agressió patida per dos veïns". Al text, es parla de "dos nois" i "dos joves del barri". No es diu que es tractava de neonazis, que van barallar-se amb quatre nois del centre de menors que hi ha en aquest barri madrileny. És a dir, un grup ultra comença a muntar bronques racistes en una instal·lació adreçada a menors d'edat, però el diari ho gira com un mitjó. El titular d'El País resulta més aclaridor: "Manifestació ultra a Madrid al crit de «San Blas serà la tomba dels menes»". O bé, "Mobilització neonazi contra nens i adolescents migrants a San Blas", segons llegeixo a El Salto Diario, de manera molt més descarnada. L'acrònim mena és útil perquè designa objectivament la situació d'aquests infants i adolescents desemparats. Però resulta fàcil usar-lo per criminalitzar-los a l'engròs, tot i que la mateixa policia admet que la gran majoria d'ells no delinqueix. I per això resulta lamentable legitimar el racisme de l'extrema dreta –amenaces físiques a menors incloses– des d'alguns mitjans de comunicació.

I, parlant de legitimació d'ultres, aquest editorial d'El Español: "Apartheid a Vox al Parlament Basc". Vaja, els mitjans que fan escarni de les comparacions entre els presos polítics catalans i Mandela ara branden l'apartheid perquè Bildu, el PNB, els socialistes i Podem –és a dir, el 91% de la cambra– no van voler participar en el debat impulsat per l'única representant de Vox, Amaya Martínez, que pretenia reobrir el debat sobre les rebudes als membres d'ETA excarcerats. El diari diu que això és "marginar el dissident". Llàgrimes de cocodril, ara, i silenci quan la repressió real cau –i amb quina contundència– de la banda que els agrada.