Després d’Auschwitz: segur?
Catedràtic de Ciència Política (UB)Va ser exemplar el discurs d’Angela Merkel dilluns: “El que va passar a Auschwitz és una cosa que als alemanys ens omple de vergonya. Van ser alemanys els que van cometre crims que són una fractura de la civilització”, és a dir, va tancar el penediment que va encetar el canceller Willy Brandt quan a Varsòvia es va agenollar pel mateix motiu el 1970. Són l’honor de la millor Alemanya.
Qui vulgui tenir una espurna de la vivència d’Auschwitz pot llegir en particular Si això és un home, de Primo Levi, però, atenció, que no és una obra de la qual el lector surt indemne. ¿El pas del temps treballa contra la memòria? D’aquí cinquanta anys potser hi haurà congressos internacionals que debatran acadèmicament si van existir els camps d’extermini.
El clam d’un supervivent
Ara hauríem de tancar d’un cop la sinistra prestació del senyor Enric Marco i les seves pobres autojustificacions a costa dels supervivents dels camps. I com a resposta a la famosa frase del filòsof Theodor Adorno “¿Es pot parlar de filosofia després d’Auschwitz?”, un supervivent de Buchenwald va dir: “Però qui diu que estem després d’Auschwitz?”
