El dia que Dalí sí que va poder veure Freud

BarcelonaSalvador Dalí sentia una gran admiració per Sigmund Freud. Durant l’estada que va fer a la Residencia de Estudiantes, Dalí va poder llegir algunes de les obres de Freud traduïdes al castellà, i aquestes lectures van ser un dels factors que el van portar al surrealisme. Quan van marxar d’Espanya arran de l’esclat de la Guerra Civil, l’artista empordanès i Gala van començar un periple que els va portar a França i a Florència. També van fer una estada a Àustria el 1937, on Dalí va intentar visitar Freud tres cops. Va tenir més èxit el 19 de juliol de 1938 a Londres, després que l’escriptor Stefan Zweig fes d’intermediari de la trobada.

El Museu Freud de la capital britànica la recorda amb una exposició, Freud, Dalí i la Metamorfosi de Narcís, la peça central de la qual és Metamorfosi de Narcís, la pintura que l’artista empordanès va voler mostrar a Freud -també va escriure un poema homònim- i que és propietat de la Tate Modern. També s’hi poden veure un dibuix preparatori de la figura de Narcís, un retrat de Freud i diversos estudis del seu cap, provinents dels fons de la Fundació Gala Salvador Dalí. Com afirma al catàleg la comissària de la mostra, la historiadora i experta daliniana Dawn Ades, la trobada va significar per a Dalí “l’acompliment d’una antiga ambició”. Per convèncer Freud, Stefan Zweig li havia dit que Dalí era “l’únic geni entre els pintors contemporanis”.

A La vida secreta de Salvador Dalí l’artista explica que la seva rutina a Viena consistia en anar a veure L’art de la pintura, de Vermeer, al matí i a la tarda intentar reunir-se amb Freud; als vespres tenia converses imaginàries amb el pare de la psicoanàlisi. Quan es van trobar a la capital britànica, feia poques setmanes que Freud i la seva família havien arribat a Londres fugint de l’ocupació nazi de Viena. Tot i que encara estava en actiu, Freud ja tenia 82 anys i la seva salut era fràgil. De fet, a l’exposició es pot llegir l’anotació que va fer al seu dietari aquell dia: “Sordesa. Salvador Dalí”. “Això explicaria per què Freud se’l va mirar més que escoltar-se’l”, apunta Ades. Tot i així, els problemes d’oïda de Freud són només una de les raons per les quals la visita no va anar com Dalí s’esperava; també hi va haver qüestions de fons: mentre que l’artista empordanès li va portar Metamorfosi de Narcís perquè considerava que era la primera pintura sorgida plenament del seu mètode paranoicocrític, la imatge doble del quadre no va acabar de convèncer Freud, que va considerar que la mà que sosté un ou, que alhora és Narcís emmirallant-se en l’aigua, era massa evident. A ell li interessava més trobar idees inconscients amagades a les pintures de Leonardo Da Vinci i Ingres. El cas més recordat és el de Santa Anna, la Mare de Déu i el Nen : Freud va desplegar les seves pròpies teories sobre el quadre a partir d’un voltor que va trobar en el mantell de la Mare de Déu.

Una de les curiositats de la mostra és, tot i que Dalí no sabia que Freud la tenia a la seva col·lecció, una mà romana de bronze que sosté un ou. En un altre nivell, la trobada es va fer perquè Freud matisés la seva postura sobre els surrealistes. En una carta que li va enviar l’endemà a Zweig li donava les gràcies per haver-li presentat Dalí -no s’ha pogut demostrar que Gala hi anés- i li explicava com havia variat la seva postura: “Fins ara tendia a considerar els surrealistes -que aparentment m’han elegit com el seu sant patró- com uns absoluts (diguem que en un 95% com l’alcohol) rondinaires [una referència velada a la gran patum dels surrealistes, André Breton]. Malgrat tot, el jove espanyol, amb els seus càndids ulls fanàtics i el seu mestratge tècnic irrefutable, m’ha fet reconsiderar la meva opinió. De fet, seria molt interessant investigar analíticament com una pintura com aquesta va arribar a ser pintada”.

Un artista amb ambició científica

A més del quadre, Dalí li va portar a Freud un article fruit d’haver aplicat el mètode paranoicocrític a l’ Àngelus, de Millet, que havia publicat a la revista surrealista Minotaure. De fet, des de feia uns anys aquest quadre s’havia convertit en una de les seves obsessions i n’havia fet una versió pròpia. Però tampoc va servir perquè Freud el prengués en més consideració. Els ànims de Dalí es van escalfar i Freud va xiuxiuejar en alemany que Dalí li semblava un “fanàtic” i que si tothom a Espanya era com ell no tenia dubtes de per què havia esclatat la Guerra Civil. “Aparentment, Freud no mostrava interès i Dalí, en un intent mal calculat d’assegurar que el seu era un article ambiciosament científic, es va trobar a si mateix assenyalant-lo frenèticament i repetint el títol mentre Freud seguia mirant-se’l. Com André Breton, estava ansiós perquè Freud el veiés com un col·lega científic. Sobretot volia que el prenguessin seriosament”, explica Stefan Marianski, de l’equip del Museu Freud, en un altre dels articles del catàleg.

En paral·lel a la càrrega psicoanalítica de Metamorfosi de Narcís, l’exposició és una bona oportunitat per tornar a endinsar-se en el procés de creació de la pintura. Salvador Dalí va visitar Freud acompanyat del propietari de la pintura, el mecenes Edward James, que havia signat un contracte amb Dalí per quedar-se totes les pintures dels anys 1937 i 1938. James va ser testimoni del començament de l’obra, i a la mostra hi ha la carta que Dalí li va enviar per fer-li saber que l’havia acabada -també n’hi va fer un petit esbós- i per advertir-lo que no la mirés durant gaire temps per no acabar-ne enamorat, de la mateixa manera que Narcís havia quedat rendit per la seva pròpia imatge.