La "tecnooptimista radical" Liliana Arroyo obre els Diàlegs de Pedralbes

BarcelonaSi et fa por que el mòbil t'escolti quan estàs parlant amb algú a la mateixa habitació, el millor és posar-lo en mode avió, apagar-lo del tot i desar-lo en una bossa Faraday, d'una tela especial que impedeix les telecomunicacions. La sociòloga Liliana Arroyo, protagonista de la primera sessió de la nova edició dels Diàlegs de Pedralbes, té una d'aquestes bosses Faraday, però admet després que no la fa servir. Al capdavall, es considera una "tecnooptimista radical". I, segons ha explicat al centenar llarg de persones congregades aquest dijous al monestir, el partit pel control de la privacitat està més obert ara que no fa pas tres o quatre anys.

"La batalla no està perduda, tal com semblava", ha explicat. "Perquè n'hem pres consciència. És com l'amor: al principi tot és fantàstic, però després d'un temps entens que la parella es lleva amb despentinada i amb mala cara". I, a més, un altre factor és que "hi ha grups de defensa dels drets humans que estan treballant per oferir alternatives". Antoni Bassas, que moderava l'acte, ha introduït l'etern dubte: com saber que aquestes aplicacions, en el fons, no acaben espiant. "Al final, si la tecnologia ho permet, acaba passant", ha afegit. A l'estrada també hi havia el filòsof Daniel Gamper, director del cicle, que s'ha mostrat escèptic sobre si totes les conveniències que ens ofereixen les aplicacions compensen el fet de convertir-se en la mercaderia subministradora de dades amb la qual comercien.

Mes enllà de com produïm

A parer d'Arroyo, la gran novetat d'aquesta quarta revolució industrial –hi ha fonts que parlen de la tercera– és que no només ha canviat la tecnologia productiva. "No és només que el vapor, l'electricitat o els microprocessadors modifiquin la manera de treballar –detallava–. És que ha canviat també la manera d'estimar, d'experimentar el dia a dia, de pertànyer a un lloc. I ha capgirat el concepte de privacitat. Sempre s'ha tafanejat, però aquests casinos de butxaca que són els mòbils, i el seu joc de recompenses, estan transformant la manera de veure'ns a nosaltres mateixos. I això afecta fins i tot els que no participen de les xarxes socials".

Però, malgrat els perills, Arroyo troba que hi ha molts fronts en els quals la xarxa pot ser útil. Ha citat l'exemple de la investigació d'una malaltia rara, per a la qual el cost d'un assaig clínic pot ser inassumible però en canvi es pot fer molta recerca a partir de les dades disponibles arreu del món.

Això sí, cal aprendre a dominar el mòbil i que no et domini a tu. "El mode avió a mi em va funcionar bastant", ha revelat. "Però hi ha moltes accions. Com ara treure el so, eliminar les notificacions... A la meva habitació, per exemple, el mòbil no hi entra. No li vull dir bona nit al Twitter i bon dia a l'e-mail. Un primer pas, d'altra banda, és aprofitar que els iPhone o els Android diuen quant de temps passem davant de la pantalla, per quantificar-ho i pensar-hi".

En aquest sentit, la investigadora de l'Institut d'Innovació Social d'Esade creu que el nou segle obliga a adquirir una nova habilitat: l'art de dominar la pròpia imatge. I això afecta especialment els joves, que han nascut ja en una era de perpètua recerca digital de la validació, sigui el like d'Instagram, sigui el dit que llisca a Tinder cap a la banda adequada. Arroyo, però, alerta que cal anar amb compte amb el terme nadius digitals, que sovint s'aplica a mil·lennials i generacions posteriors. "El terme pot suggerir que, com que són nadius, vol dir que ho dominen, i això pot induir-nos a abandonar-los a la seva sort. Això sí: és una generació que ha desenvolupat el pensament en paral·lel i que, a més, està molt acostumada a desafiar. Són menys materialistes perquè saben que potser guanyaran pocs diners, i tenen ganes d'involucrar-se".

Un altre factor d'optimisme és el canvi cultural que s'està operant. I, en aquest sentit, la investigadora ha recordat que Barcelona es reivindica com a capital de l'humanisme tecnològic, en un marc europeu que també està estudiant com cal regular l'activitat dels gegants d'internet. "Els inversors que venen aquí i posen molts diners perquè un nano de 25 anys que té una gran idea pugui fer-la realitat reclamen cada cop més que el projecte no parli només del retorn econòmic, sinó també retorn social".

La condició humana

La xerrada d'Arroyo obria el nou cicle, que de nou compta amb la col·laboració de l'ARA i que enguany es dedica al futur de la condició humana. Els pròxims col·loquis que se celebraran són: Problemes ètics de l'edició genètica, amb Tomàs Marquès-Bonet, director de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC/UPF), el dijous 19 març; Què és l'ecofeminisme?, per Marta Tafalla, professora de filosofia de la UAB, el dijous 16 abril, i Quines ètiques per a un món robotitzat?, amb Jordi Vallverdú, professor de filosofia de la UAB, el dijous 7 maig.