Una nova oportunitat perduda del rei Felip VI
BarcelonaHi havia molta expectació al voltant del discurs de Nadal de Felip VI després d'un any en què els escàndols econòmics van obligar el seu pare, Joan Carles I, a abandonar Espanya i refugiar-se als Emirats Àrabs Units. En alguns cercles s'esperava una desautorització explícita del comportament del rei emèrit, ja que aquesta és l'única manera que té l'actual monarca d'intentar salvaguardar una institució amb la imatge molt tocada. Finalment, el discurs va incloure només una frase en què s'al·ludeix a la qüestió, tot i que de manera el·líptica, quan parlava de la importància dels valors ètics: "Uns principis que ens obliguen a tots sense excepcions; i estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals o familiars". El missatge que la Casa del Rei vol fer arribar a la ciutadania, doncs, és que a Felip VI no li tremolarà la mà si ha de prendre mesures més contundents contra el seu pare. De moment, però, tot queda com estava.
Des d'aquest punt de vista el discurs és una nova oportunitat perduda per a Felip VI, que continua resistint-se a trencar clarament amb la figura del seu pare. I això que fa poques setmanes el rei emèrit va admetre per primer cop que havia comès frau fiscal en fer una declaració complementària a Hisenda per un valor de gairebé 700.000 euros. Aquests diners corresponien a l'ús de targetes opaques després de la seva abdicació, de manera que no tenien defensa legal possible. Això, però, correspon a una part molt petita del que ara mateix està sota investigació. Fa només uns dies es va saber que Suïssa xifra en 82 milions d'euros la fortuna conjunta que hi amagaven a la Hisenda espanyola Joan Carles I i Corinna Larsen.
Posats a esquivar temes espinosos, el rei, que és el comandant en cap de les forces armades, tampoc va fer cap referència directa als xats dels militars retirats o en actiu en què es defensen posicions colpistes. Simplement es va limitar a fer una encesa defensa de la Constitució i una crida a deixar enrere "un llarg període d'enfrontaments i divisions", una eufemística al·lusió a la dictadura de Franco.
El problema de Felip VI és que amb aquest tipus de discurs es desconnecta cada vegada més d'una part molt important de la ciutadania espanyola. I no parlem aquí de Catalunya, on la monarquia es troba clarament desacreditada des del discurs del 3-O del 2017, sinó d'àmplies capes de la població espanyola, la més progressista i també els joves, que no se senten identificats amb el que representa la institució monàrquica. En canvi, la dreta, que antigament havia recelat del seu pare, s'alinea ara entusiàsticament amb una institució que perceben com un eficaç fre a qualsevol mena de canvi en profunditat del sistema nascut del pacte del 78.
I així, amb cada any i cada discurs, la monarquia és cada cop més una institució de part, de la més conservadora en concret, i menys un punt de trobada. I això, a la llarga, tothom sap el que significa.
