¿Un doblatge únic a Catalunya, les Balears i el País Valencià?

La nova lògica econòmica del sector empeny cap a una mesura gens popular

La sèrie 'Mai neva a ciutat' d'IB3, que va passar TV3 a Catalunya
i àlex Gutiérrez
10/05/2020
3 min

BarcelonaEl vell somni d’un espai audiovisual comú als territoris de parla catalana sembla més a prop que mai, ja que per primera vegada als tres territoris hi ha governs que estarien a favor d’aquesta idea. Però un escull gens menor per aconseguir-ho és la gestió de les diferents variants. La Forta, que agrupa els canals autonòmics, compra lots de pel·lícules que després cada canal s'encarrega de fer doblar al català, el valencià o el mallorquí. Els avantatges de fer un sol doblatge serien evidents, però ara per ara els canals temen perdre identificació amb els seus respectius públics.

En el cas de les ficcions pròpies és una mica més fàcil, en el sentit que es pot forçar que els personatges siguin d’un lloc o un altre i justificar així la barreja d’accents. Però també cal comptar que alguns actors rebutgen l’encasellament que pot suposar que a Catalunya, que és on hi ha el gruix de la producció audiovisual, només se’ls conegui com "el valencià" o "l'illenc", encara que també siguin competents en català del Principat.

El problema principal és amb les pel·lícules i les sèries internacionals. "¿El doblatge en estàndard central val per a tothom? ¿En busquem un de nou?", es pregunta Vicent Sanchis, director de TV3. "És un debat del qual tothom fuig però que al final caldrà abordar. La gent s’ha de sentir representada pel català que sent a la seva televisió. Però l’ideal seria combinar la identificació de l’audiència amb un estàndard que impliqués un sol doblatge". Al capdavall, el públic de certa edat deu recordar que tots els clàssics de Disney, durant dècades, fins a l’estrena de La sirenita l’any 1989, arribaven a Espanya en perfecta varietat porto-riquenya.

"Ens agradaria poder compartir doblatges amb les televisions valenciana i balear, però som conscients de les dificultats. Hi ha una part del públic valencià i mallorquí que pot acceptar la variant del Principat, però hi ha una part que no, que no s’hi sent identificada", explica Sanchis. Un cas paradigmàtic va ser La dona del segle, que es va rodar en català i castellà. En la versió catalana, algunes veus s’expressaven en variant valenciana. Però igualment À Punt va preferir doblar-la sencera al valencià. Però el criteri no sempre és evident. Merlí, per exemple, es va passar al País Valencià en la seva versió catalana del Principat original.

¿I a Catalunya? Les reticències apareixen, de tant en tant. Per exemple, amb la sèrie balear Mai neva a ciutat. "Vam veure que era de difícil comprensió. Tot i que era un mallorquí de ciutat i, per tant, no tan complicat a priori, hi havia molt d’argot i molta parla de joves. I moltes escenes en què menjaven, cosa que encara ho feia un pèl més complicat", recorda Sanchis. "Quan la vam veure vam pensar que si només es busqués el resultat més eficaç d’audiència, caldria subtitular-la. Però sabíem perfectament que això no ho podíem fer". La sèrie es va saldar amb una quota més baixa de la que s’esperava tenint en compte la seva qualitat, i es creu que l’accent va tenir un pes a l’hora de separar-ne part del públic.

El valencià, en canvi, sembla que té més bona entrada entre l’audiència catalana, segons les fonts consultades. La sèrie La forastera s’ha passat en la seva versió original, en variant valenciana, i ha funcionat molt bé. "Al capdavall, mitja Catalunya parla occidental", puntualitza Sanchis, nascut a València. "Però és cert que a vegades hi ha una certa tendència a fer-ne burla, d’aquest accent".

El català també viatja bé, un cop baixa més enllà d’Amposta. La sèrie La fossa és una coproducció de TV3 i À Punt que es va rodar en català del Principat amb la idea de doblar-la després al valencià, en alguns casos pels mateixos actors. Però finalment la televisió valenciana va optar per estalviar-se la despesa de rodatge i va emetre la mateixa versió que s’havia vist a Catalunya.

"De la mateixa manera que cada vegada hi ha més consciència ecològica, cada vegada hauríem de tenir més consciència lingüística. Respectar, valorar i afavorir la diversitat", conclou el cap de llengua de TV3, Ernest Rusinés.

stats