Els documents en llatí més antics de Catalunya

BarcelonaEls 118 volums del compendi de documents anteriors a l’any 900 Chartae Latinae Antiquiores són excepcionals. “No tenen comparació a nivell mundial”, afirma Josep Maria Salrach, catedràtic emèrit d’història medieval de la Universitat Pompeu Fabra, que ahir al vespre va presentar a la Biblioteca de Catalunya els tres volums on hi ha més d’un centenar de documents catalans, estudiats i editats pel professor Jesús Alturo, catedràtic de paleografia, codicologia i diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la col·laboració de la investigadora també de la UAB Tània Alaix. Estan publicats concretament als volums 112 i 113, i des que les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae van ser publicades el 2017 han aparegut tres documents més que s’han inclòs a les addendes del 118.

Els últims documents catalans que van ser incorporats al compendi, publicat per l’editorial suïssa Urs Graf des de mitjans dels anys 50, són dos inèdits del monestir de Gerri de la Sal (Lleida) que van ser localitzats en un domicili particular i que els seus propietaris, Mireia Font i Jesús Sànchez, van dipositar a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. Es tracta d’un document de compravenda. “És la primera vegada que s’han recuperat dos diplomes tan antics, del segle IX, i originals”, afirmen els investigadors, que els han dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

Un judici amb Guifré el Pilós

La recerca també ha permès identificar un document corresponent a un judici presidit a Girona pel comte Guifré el Pilós l’any 898, del qual se’n coneixia l’existència però no la ubicació. Entre les curiositats hi ha un contracte de compravenda escrit per un sacerdot anomenat Ibirol (894), amb moltes inversions de lletres, cosa que va fer pensar els investigadors que era dislèctic. La presentació va estar presidida per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, que va destacar “la gran excel·lència i rigor científic” de la feina dels autors i va explicar que han culminat un projecte molt ambiciós, però que ara tenen al davant la feina de desenvolupar les notes que van prendre durant la seva recerca.

Les Chartae Latinae Antiquiores inclouen 4.354 documents, 141 dels quals corresponen a Espanya. Hi ha 103 pergamins de Catalunya, de tots els bisbats de la Catalunya vella, entre els quals hi ha testaments i permutes, judicis i actes de consagració d’esglésies, butlles papals i preceptes reials, declaracions jurades i cartes, entre molts d’altres, que van involucrar reis, papes, aristòcrates i bisbes i personatges d’extracció humil. Un altre dels documents més singulars és una carta que l’emperador Carles el Calb va adreçar als barcelonins el 877 i que és la més antiga que es coneix d’un sobirà franc.