La renda garantida: un nou dret social per a un nou país
Les persones necessitem uns mínims per viure, i aquest dret és indiscutible. Revertir la situació de vulnerabilitat d’aquelles famílies sense ingressos -actualment n’hi ha més de 70.000 a Catalunya- és la nostra prioritat, així com garantir la igualtat d’oportunitats. A Catalunya hem acordat per àmplia majoria social i política fer néixer un nou gran dret social: la renda garantida de ciutadania. Es tracta d’un consens de país sense precedents. L’acord és el signe d’una voluntat compartida per situar Catalunya entre els països capdavanters i innovadors que abandonen l’assistencialisme i lluiten contra les desigualtats mitjançant l’eixamplament dels drets i les llibertats de la ciutadania.
Aquest nou dret social busca la tolerància zero contra la pobresa crònica i la fractura social, que suposa excloure desenes de milers de persones i famílies. Som conscients de l’atemptat a la dignitat de les persones que això representa, i per això no ens resignem a considerar la pobresa i l’exclusió social com un fet natural de la societat catalana.
Reconèixer avui el dret subjectiu a uns ingressos mínims per a una vida digna amb un pla inclusiu que fomenta el retorn al mercat de treball significa fer un pas decisiu per establir una xarxa de suport col·lectiu contra la vulnerabilitat laboral i social. No es tracta de concebre un dret econòmic com a propietat privada i vitalícia, sinó com a eina d’impuls i acompanyament a les persones i famílies per restaurar el seu projecte de vida. Els països més justos i pròspers són els que més s’esforcen perquè els qui es troben en situació o risc d’exclusió puguin sortir-ne.
L’acord per la renda garantia de ciutadania entre el Govern i els promotors de la iniciativa legislativa popular representa un canvi de paradigma de concepció respecte a la seva predecessora, la renda mínima d’inserció, pel que fa al model de garantia de rendes, la seva protecció i la seva magnitud. El sentit republicà i innovador de la mesura busca la perseverança d’un esforç social compartit perquè tothom tingui oportunitats per guanyar-se la vida i una persona deixi lloc a una altra que també mereixerà l’oportunitat que aquella ha tingut.
El departament de Treball, Afers Socials i Famílies gestionarà la prestació, que es reconeixerà com un dret subjectiu a partir dels 23 anys, després d’un període de residència de dos o tres anys a Catalunya, després d’haver esgotat totes les prestacions possibles (com l’atur) i tenint en compte que si una persona no es corresponsabilitza amb el pla d’inserció laboral perdrà 150 euros mensualment del pagament, i si rebutja una proposta de feina adequada, el perdrà tot.
Andreu Mas-Colell escrivia fa uns dies en aquest diari que la renda garantida generaria les mateixes tensions que la llei de dependència i crearia una trampa de pobresa i un efecte crida. Com a consellera de Treball, Afers Socials i Famílies he de dir que la renda garantida respondrà a les necessitats reals, no crearà expectatives que no es puguin complir, per això no serà un mirall de la llei de dependència, que va néixer mal finançada i mal dimensionada territorialment. En el cas de la renda garantida, es crea una comissió paritària formada per Govern, entitats i agents socials i econòmics que vetllarà perquè s’implanti correctament i en farà un seguiment durant la transitorietat.
Els impactes de la renda garantida hauran d’analitzar-se amb atenció, tant des del vessant de la necessària compactació de rendes com també des dels incentius per generar i aprofitar les oportunitats en el mercat de treball. I per això es tracta d’un dret que s’haurà d’acompanyar d’altres mesures en el món del treball, com l’augment del salari mínim a Catalunya, polítiques actives adients i estímuls en formació i en la millora productiva del país.
En definitiva, treballem en avenços socials i nacionals perquè tothom pugui viure dignament a Catalunya.
