“Em tornaré a presentar: no tenim assegurada la línia vermella per frenar Albiol”

BarcelonaDes de fa uns dies Badalona té un nou alcalde, després que el PP avalés el socialista Àlex Pastor per fer fora l’aleshores alcaldessa, Dolors Sabater (Badalona, 1960). És hora de reflexionar sobre el que ha passat a Badalona, els equilibris de partit, el món dels comuns i sobre les pròximes eleccions municipals, que se celebraran d’aquí menys d’un any. Sabater veurà el tram final del mandat des de l’oposició.

¿Ha començat la descompressió?

La preocupació és molt alta: estàvem en marxa per acabar un projecte molt ambiciós i de cop som apartats del govern. Però no ens podem despreocupar quan quedem en mans d’un govern amb només quatre regidors i que encara no ha fet res rellevant que ens pugui donar confiança.

¿Per quines coses està preocupada?

Primer, perquè sabem què és governar amb deu persones, la complexitat de la gestió. També per si vetllaran amb la mateixa coherència per tots els projectes que hem tirat endavant. Fa patir que l’any que queda per a les eleccions es faci servir només per treure’n rèdit electoral i que es tirin enrere polítiques valentes i decidides, com les de seguretat.

¿La decisió de fer-la fora es va prendre a Madrid, a Badalona, o on?

Hi ha moltes teories. Des de la que diu que respon a un experiment per veure si els del 155 poden fer pinya per presentar-se junts, fins a la que respon a la mala lògica electoralista del PP. Albiol té totes les portes tancades i només li queda tornar a l’alcaldia, i ell està disposat a tot per recuperar-la. I també hi ha les necessitats del PSC, que està en el seu moment més baix, amb tres regidors i un cap de llista que no és conegut. És possible que hi hagi aquesta consciència electoralista de fer algun gir a un any de les eleccions.

Qui hauria anat a buscar qui?

Depèn de la teoria. S’ha dit que anaven tots de farol, que només ho feien per tenir minuts mediàtics, per desgastar-me personalment, i que al final s’han enganxat els dits. Hi ha una mica la pugna pel relat de qui fa fora la Dolors Sabater del govern de la ciutat. Uns i altres han jugat a criminalitzar la meva figura.

¿Per ser d’esquerres, per dona, per independentista?

Per tot. De cara a l’Estat soc alcaldessa de Podem, perroflauta i radical. De cara a Catalunya soc l’alcaldessa de la CUP, antisistema. Aquests són els adjectius que fa servir l’ statu quo cap als grups que hem entrat a les institucions i venim de la política del carrer. El sistema té la necessitat de defensar-se de nosaltres. Alguna cosa devem fer bé, que els fem tanta nosa.

¿Ha arribat a prendre-s’ho de manera personal?

No. Per molt que vulguem posar molt d’accent en la col·lectivitat del govern, l’alcalde és un símbol. El que em preocupa és el tema de les mentides, com ara que jo no he treballat per la ciutat. ¿Com poden dir això? Quan ens hem abocat plenament a la ciutat, hem treballat moltíssim. O com que hem treballat amb criteris partidistes i electoralistes, quan potser no hem venut prou tota l’acció política que hem fet. Ara simbolitzo la remuntada de la ciutat, perquè abans parlar de Badalona era parlar de conflictes, de racisme, d’intolerància. Hi havia molta tristesa per com es projectava la ciutat. Ara representem el municipalisme transformador.

Vostè no ha ocultat mai el seu independentisme i ara a favor dels presos. ¿Potser en una ciutat com Badalona això és massa?

Voldria dir deixar de ser coherent.

¿Potser ha estirat massa la corda?

Reivindicar la llibertat dels presos polítics no em sembla que sigui estirar massa la corda.

Molts badalonins voten el contrari.

Però els enganyaria, deixaria de ser coherent i sincera. La ciutadania també valora que no els enganyem ni fem maniobres per agafar-nos a la cadira. Si els polítics hem d’estar a les institucions ho ha de decidir el poble a les urnes, no fent maniobres estranyes.

Hi ha badalonins que devien preguntar-se quina necessitat hi havia d’anar a treballar el 12 d’octubre.

Tenint Albiol tan pendent de nosaltres, potser hauríem d’haver tingut més cura amb els gestos. Alguna cosa vam gestionar malament pel que fa a la informació, perquè ens va explotar a les mans quan Albiol ho va utilitzar. Ara bé, també hi havia un gest d’autonomia municipal que hem de seguir reivindicant.

¿Ha notat alguna mena de buit de l’establishment català?

Pel que fa a les inversions, hi ha un desequilibri entre el Llobregat i el Besòs. Amb el pressupost de la Generalitat m’esperava una mica més de suport, com en construccions educatives i l’autopista. M’hauria agradat notar un compromís més alt amb Badalona en l’àmbit econòmic.

Quin pensament haurien de fer els comuns ara que decideixen l’estratègia?

Crec que tot passa pel poble. Crec que hem fet malament no haver posat en marxa el procés constituent. Hauríem de donar la veu al poble que va donar una lliçó brutal l’1-O. El que compta és tornar la mirada a la gent, no només cap als partits.

¿Es tornarà a presentar?

Sí. Per poder seguir defensant el model de ciutat que Badalona necessita, és important que segueixi sent candidata. No tenim assegurada la línia vermella que frena l’avanç d’opcions com Albiol, d’un caire antidemocràtic, anticiutat i anti bé comú de la ciutat.

Com pot ser anticiutat algú que guanya eleccions?

És un artista en el seu art de venedor de fira i sap enganyar molt bé. És una perversió política que víctimes del neoliberalisme més ferotge votin els que ho estan provocant.