Donald Trump, de delinqüent a president?
Donald Trump s'ha convertit en el primer expresident nord-americà condemnat en una causa penal, en aquest cas per 34 delictes comesos en l'operació que va ordir per tapar una relació extramatrimonial amb l'actriu porno Stormy Daniels que li podria haver espatllat la seva victòria davant Hillary Clinton l'any 2016. En condicions normals, aquesta condemna hauria acabat amb la carrera política de qualsevol, però aquest no és el cas de Trump, que precisament basa bona part del seu èxit en vendre la idea que és víctima d'una persecució política per, justament, oposar-se a l'establishment de Washington. De fet, aquest divendres, en una intervenció plena de falsedats, ha declarat que "vivim en un estat feixista" i ha acusat directament els demòcrates i Joe Biden de ser al darrere dels seus problemes judicials. Res més lluny de la realitat.
La condemna no impedirà que Trump es presenti a les pròximes eleccions presidencials, al mes de novembre, ja que la legislació no preveu la inelegibilitat en cas de condemna, ni tan sols en el cas que fos empresonat, una decisió que coneixerem pocs dies abans de la convenció republicana. L'únic efecte pràctic, paradoxalment, és que Trump no podrà votar-se a si mateix, ja que ser condemnat per certs delictes a l'estat de Florida, on resideix, comporta la retirada del dret de vot. L'única causa que li podria comportar la inhabilitació és l'acusació d'haver encoratjat l'assalt al Capitoli del 6 de gener de 2020, però aquesta és una decisió que només pot prendre el Congrés, amb majoria republicana.
La veritat és que els Estats Units s'enfronten a un moment crític de la seva història en les pròximes eleccions presidencials, en què Trump manté un lleuger avantatge a les enquestes. La societat nord-americana sembla més polaritzada que mai, i els antics votants moderats que decantaven la balança cap a un costat o un altre en funció de la conjuntura semblen haver-se esvaït. El vell Partit Republicà està avui segrestat per la seva ala més radical, i no hi ha cap dirigent de pes capaç de plantar-li cara. El consens bipartidista ha desaparegut i el que hi ha és pura guerra cultural entre dos sectors. El trumpisme juga precisament a això, a enfrontar una part del país contra l'altra. De fet, els seus seguidors continuen convençuts que els demòcrates van adulterar les eleccions per impedir la reelecció de Trump. En la seva bombolla mediàtica, on les fake news circulen amb total llibertat, els Estats Units estan en perill per culpa d'un govern intervencionista i socialista.
A l'altra banda, els demòcrates no aconsegueixen aixecar el vol. Malgrat que l'economia bat rècords, la imatge titubejant de Joe Biden no il·lusiona els seus i factors com la invasió israeliana de Gaza divideixen l'electorat. Caldrà veure què passa en les pròximes setmanes i si la condemna serveix almenys perquè els republicans menys fanatitzats es repensin si poden votar un delinqüent com a president. Perquè els analistes avisen que si el magnat novaiorquès torna a la Casa Blanca, la denúncia que ell fa de viure en un "estat feixista" es pot fer ben real.
