Donald Trump, el gran traïdor

Ara, per fi, estan traient l’artilleria pesant. Ara, per fi, alguns republicans destacats com Mitt Romney estan aixecant la veu per carregar-se Donald Trump.

Durant mesos, els adversaris de Trump i altres republicans s’han retirat silenciosament o l’han criticat de manera vacil·lant i inadequada precisament pels atributs que fan que agradi als votants: per ser un milhomes groller, àvid de diners i políticament incorrecte.

Però ara, per fi -a última hora-, hi ha republicans destacats que han aixecat el cap i han recalcat el veritable punt feble de Trump: la seva incapacitat per pensar durant gaire temps en ningú que no sigui ell mateix.

Trump sedueix la gent amb la seva confiança i les seves promeses. La gent li dedica temps, amor i diners. Però, finalment, a ell només li preocupa ell mateix. Traeix els que hi confien i els deixa a l’estacada.

És desagradable haver de fer política a aquest nivell personal. Però aquest és un missatge que pot influir seguidors potencials de Trump, molts dels quals tenen només una informació ínfima de com han sigut en realitat la vida i la carrera de Trump.

Es tracta d’un missatge que pot funcionar en uns temps cínics i amargs entre votants que ja se senten traïts. És un missatge que pot funcionar perquè és un perfil de persona que tothom entén. Som en un moment en què, de fet, no és massa tard, en què potser encara és possible evitar la seva nominació.

La campanya contra Trump ha de ser precisa i implacable: una sèrie d’exemples clars, exposats dia rere dia amb el mateix missatge. Donald Trump traeix.

Es pot començar per la Universitat Trump, on Trump va trair els professors i altres que somiaven construir-se una vida millor.

Trump va presentar la seva universitat com un lloc on la gent podria anar a aprendre tot el que calia sobre inversions immobiliàries. Segons una demanda entaulada el 2013 pel fiscal general de Nova York, Eric Schneiderman, més de 5.000 persones van pagar 40 milions de dòlars, una quarta part dels quals van anar a parar a la butxaca de Trump.

Hi ha documents interns de la Universitat Trump que indiquen que la universitat no estava realment orientada a l’ensenyament, sinó a atreure clients perquè compressin cursos i més cursos.

Segons la demanda de Nova York, els professors omplien ells mateixos les avaluacions dels cursos o obligaven els alumnes a omplir els formularis no anònims davant seu i els pressionaven perquè els fessin crítiques positives. Durant els descansos, es demanava als alumnes que truquessin a les companyies de les seves targeta de crèdit perquè ampliessin el límit de crèdit. Els donaven un escrit en què els animaven a inflar els seus ingressos. El 2010, el Better Business Bureau, una oficina de control de la pràctica empresarial, va donar al centre una valoració de D.

“T’enllamineixen amb falses promeses”, va explicar una alumna, Patricia Murphy, a The Times el 2011. Murphy va dir que havia gastat 12.000 dòlars per anar a la Universitat Trump, la majoria carregats a les seves targetes de crèdit. “Em van estafar”, va dir.

El bombardeig pot continuar amb l’empresa de préstecs hipotecaris Trump Mortgage. En el decurs de la campanya, Trump ha dit a la gent que ell va veure venir la crisi de les hipoteques. “Ho vaig dir a molta gent -ha assegurat- i tenia raó. Sabeu què passa?, que en sé bastant, d’aquestes coses”.

Les mentides més grosses de Trump són les que es diu a ell mateix. La realitat és que Trump va crear la seva empresa de préstecs hipotecaris el 2006. Altres van ensumar una bombolla, però no pas Trump. “Crec que és un gran moment per posar en marxa una empresa de préstecs hipotecaris -va dir a la CNBC-. El mercat immobiliari estarà molt fort durant molt de temps”.

Una part de l’operació consistia en una sala de màquines en què els empleats trucaven als clients, i de vegades els oferien préstecs d’alt risc, que obtenien fàcilment el vistiplau.

Jennifer McGovern havia confiat en Trump i va entrar a treballar per a ell. Però finalment va deixar de cobrar. El 2008 un jutge del Tribunal Suprem de l’Estat de Nova York va ordenar a Trump Mortgage que li pagués els 298.274 dòlars que li devia. El deute no es va saldar.

“L’empresa es va constituir de tal manera que no poguéssim recuperar mai el que se’ns devia”, va dir McGovern a The Washington Post.

D’històries n’hi ha un fotimer. La traïció als inversors quan el seu negoci dels casinos va fer fallida. La traïció a la seva primera dona amb el seu flagrant idil·li públic amb Marla Maples. La traïció als treballadors americans quan va decidir contractar immigrants il·legals. Les persones que ha deixat plantades arran d’altres fracassos: Trump Air, Trump Vodka, Trump Financial, etc.

Tot això no van ser pas empreses arriscades que anessin malament. Van ser fraus, construïts com la seva campanya al voltant de promeses buides i sobre la base de l’orgull fràgil i arrogant de Trump.

El pes de la responsabilitat recau ara sobre els delegats republicans, electes i no electes, de tots els nivells. Durant anys han construït relacions dins les seves comunitats, s’han guanyat el dret a ser escoltats. Si ara creuen que Donald Trump seria un president temerari i perillós, tenen la responsabilitat amb el seu país de dir la veritat a aquesta gent, de concentrar totes les energies contra aquest home.

Des del principi d’aquesta campanya, Trump ha tingut més energia i més coratge que els seus oponents. Potser això ara està canviant.