Ter Stegen evita que el Barça prengui mal

Enviat especial a DortmundEn el futbol, difícilment pots guanyar un partit amb un sol xut entre els tres pals. Patint de valent i donant per bo un empat (0-0), el Barça va tornar a la Champions sense sentir-se còmode, torturat per les curses endimoniades d’un Borussia Dortmund que va topar una vegada i una altra contra un Marc-André ter Stegen gegant. L’equip de Valverde va sortir al terreny de joc disposat a controlar la situació, però va acabar jugant amb foc, massa tou en defensa.

Començar amb bon peu era la millor manera d’anar esborrant el record d’Anfield. D’engrescar el barcelonisme i carregar-se de raons per creure que l’aventura europea, aquest any sí, arribarà fins al final de tot. Però Dortmund no és un lloc agradable. Una ciutat industrial, grisota, on milers de persones pelegrinen fins al Signal Iduna Park per deixar-se la gola animant els jugadors que han aconseguit que milions de persones puguin situar al mapa aquesta ciutat. Deia Valverde a la prèvia que temia els moments de connexió entre l’equip alemany i la graderia, i en alguns moments el Borussia va aconseguir fer tremolar un Barça massa pendent de no prendre mal. Tant va estudiar els alemanys, el Barça, que en certs moments va descuidar-se de ser atrevit en atac.

Malgrat que Valverde va ser valent amb les peces escollides com a titulars, apostant pel mateix equip que havia golejat el València, el Barça va ser tan calculador que no va jugar amb la llibertat de qui només pensa en el triomf. L’equip blaugrana estava tan pendent d’on havia d’estar situat després de perdre la pilota que no va sentir-se mai còmode en atac, amb una producció ofensiva ben pobra. Ara bé, la feina als entrenaments analitzant un equip esbojarrat com el Borussia va servir per evitar que l’equip alemany pogués córrer amb llibertat durant la primera part. En l’única oportunitat del primer temps en què el Barça no va mostrar-se solidari, Reus va entrar des de la segona línia però va topar amb un mur anomenat Marc-André ter Stegen.

Massa robòtic, tot i que molt solidari en defensa, el Barça va animar-se una mica després de la lesió de Jordi Alba. Sense lateral suplent, perquè Junior Firpo era a la graderia fora de la convocatòria, Valverde va apostar per Sergi Roberto, altra vegada suplent, canviant de banda Semedo. Però, en la mateixa aposta, Ansu Fati va passar a l’esquerra, on va convertir-se en un corcó que trencava la cintura de l’exmadridista Hakimi una vegada i una altra. Fati, convertit en el tercer jugador més jove en la història de la Champions que debuta a la competició, va rebel·lar-se contra el destí i va intentant repetidament crear perill, sense pensar tant el que podia passar en cas de pèrdua. Griezmann, en canvi, s’ho mirava tot des de la banda dreta, amagat, perdut. De moment, el periple en blaugrana del francès és un bon partit contra el Betis i poca cosa més.

Per tercer partit consecutiu fora de casa, el Barça va perdre la poció màgica que solia tenir no fa tant. Suárez, que ja porta més de quatre anys sense marcar fora, va lluitar molt sol contra els centrals alemanys, sense demostrar tenir gaire connexió, de moment, amb Griezmann. I si el primer temps havia sigut de contenció, el segon va ser de patiments. El Borussia, de mica en mica, va anar fent-se gran. I el Barça es va anar fent petit, com si donés per bo l’empat, com si sobreviure ja fos un èxit. Ni tan sols el debut de Lionel Messi, que va tenir més de 25 minuts, no va servir per espantar els alemanys o engrescar els seus companys. A Dortmund, l’únic jugador del Barça que va brodar la seva actuació va ser Ter Stegen. Just la setmana en què la premsa alemanya parlava d’ell, perquè s’havia queixat de ser suplent a la selecció, Ter Stegen va salvar els mobles aturant un penal que Semedo, totalment fora de control, havia comès innocentment. Però el porter blaugrana, que solia perdre en aquest estadi quan jugava amb el Borussia Mönchengladbach, va aturar-li el penal a Marco Reus. Ter Stegen va convertir el partit en una reivindicació personal per explicar a tot Alemanya que hauria de ser titular amb la mannschaft. I va frustrar l’afició del Borussia, que no va deixar d’animar un equip que havia entès que davant no hi tenia un rival sòlid.

Durant tota la segona part, el Borussia va poder córrer, a diferència de la primera, però Paco Alcácer va perdre la punteria que l’ha acompanyat les últimes setmanes. Ter Stegen, amb tres intervencions més, va salvar un Barça que va acabar amb Rakitic al mig del camp, per intentar unir un equip massa trencat que va evitar la derrota malgrat que va xutar un sol cop entre els tres pals i va patir massa en defensa. El Barça hauria pogut aprofitar el cansament dels homes de Lucien Favre en els últims 10 minuts, quan el Borussia ja no podia més, però ni així l’equip de Valverde va aconseguir embrutar els guants de Roman Bürki. Fora de casa el Barça continua sense trobar-se a si mateix. I en el retorn a la Champions, l’equip va semblar més a prop d’aquell que va caure a Anfield que no pas d’un aspirant a campió a Istanbul. Queda molta feina per fer.