Sr. Sánchez, ha començat malament. L'editorial transcrit d'Antoni Bassas
Pedro Sánchez intentarà formar govern a Espanya. I a aquestes altures no deu quedar ningú que no sàpiga que, per aconseguir-ho, ha de quadrar un cercle, ha de quadrar PP, Ciutadans i Podem, que s’han estat vetant. Podem és la peça que més desquadra el cercle perquè, en realitat, PP, PSOE i Ciutadans no estan tan lluny ni en termes econòmics ni, per descomptat, en la carpeta de Catalunya, però tampoc és fàcil que es posin d’acord, perquè els separa el poder: un govern de Sánchez envia Rajoy a casa, i no només Rajoy, sinó tota la direcció d’un partit amb exministres, expresidents d’autonomies, alcaldes i regidors investigats, jutjats i condemnats per tota mena de delictes econòmics amb ferum de corrupció. Amb un govern de Sánchez el poder polític canviaria de mans i s’hauria de repartir molt –al cap i la fi, Sánchez només té 90 diputats i va fer el pitjor resultat de la història socialista–, o sigui, que preparin-se per a una negociació política que promet molt.
Si Sánchez aconsegueix fer govern voldrà dir que tothom ha cedit, que s’ha negociat, que s’ha fet política. Tenen un gran incentiu: enviar Rajoy a casa i el PP a l’oposició, perquè si no pacten, hi tornarà a haver eleccions. Vist des de Catalunya, Sánchez va començar ahir molt malament. A la roda de premsa on va anunciar que acceptava l’encàrrec del rei Felip VI, Sánchez va enumerar els principals problemes d’Espanya, i un era Catalunya, definit per Sánchez com “el problema de convivencia que hay en Cataluña, puesta en riesgo por el secesionismo”. Ja fa mesos que per referir-se al procés, Sánchez diu això, és la seva frase de recurs, que a Catalunya hi ha un problema de convivència. Aquesta afirmació és un doble error: perquè és un diagnòstic equivocat i perquè és un diagnòstic interessat. Com tothom sap, a Catalunya no hi cap problema de convivència. Al contrari, la reclamació catalana ha estat impecable, tenint en compte que ha mobilitzat dos milions de persones durant cinc anys i sobre una qüestió delicada. En això, Sánchez és clavadet a Rajoy, perquè, sí, a continuació diu que amb la llei no n’hi ha prou, que s’ha de fer política, ¿però de quina política parla, ens preguntem, si el punt de partida està tan interessadament manipulat? Si en la seva reforma federal de la Constitució Catalunya no seria reconeguda com a nació, si parla de reconèixer “singularitats”, si va “condemnar” la consulta del 9-N com si fos un atemptat terrorista... En aquests termes, Sánchez no demostra cap valentia política ni cap intenció de canvi, ni cap relleu generacional, ni cap capacitat de reconèixer la realitat tal com és. Per això, a l’editorial d’avui ens preguntem: “El torn de Sánchez, per fer què?”.
En aquest sentit, els recomano l’entrevista que publiquem amb Ferran Mascarell, que ara és el delegat de la Generalitat a Madrid. El titular és ben explícit: “Espanya s’haurà de refundar, perquè el procés no desapareixerà sense més ni més, i és la meitat de la població. I si eixamplem el seu perímetre, que és la gran assignatura dels pròxims mesos, no veig que tinguin cap més solució que obrir-se al diàleg”. Espanya ha de decidir si vol viure d’esquena a Catalunya o la reconeix i hi negocia. Si no ho fa, Sánchez potser formarà govern, però no haurà solucionat res.
