Imaginar l’escola de demà mentre actualitzem la d’avui
Reimaginar com el coneixement i l’aprenentatge poden donar forma al futur de la humanitat i del planeta: aquest és l’objectiu de la iniciativa global Els futurs de l’educació: aprendre a esdevenir, que la Unesco ha presentat aquest setembre. Es tracta d’una acció complementària al repte d’actualitzar els sistemes educatius el 2030 per assolir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4: garantir una educació de qualitat per a tothom.
Portem mig segle de retard en aquesta posada al dia, des que el primer informe de la Unesco, dirigit per Edgar Faure el 1972, proclamava: “La concepció de la pedagogia tancada en els límits de la instrucció transmesa està ja superada. Ja no es tracta d’adquirir, aïlladament, coneixements definitius, sinó de preparar-se per elaborar, el llarg de tota la vida, un saber en constant evolució”.
Però, a més, ja no vivim al mateix món. Com deia fa poc la directora d’Unicef, els nens i nenes d'avui s'enfronten a desafiaments inimaginables fa una generació. El clima està canviant dramàticament, la desigualtat s'està accentuant, la tecnologia està transformant com percebem el món i estan migrant més famílies que mai abans. “La infància està canviant ràpidament, i nosaltres també ho hem de fer”. Imaginar l’escola de demà mentre actualitzem la d’avui és, doncs, un deure ineludible.
A Catalunya, en els darrers anys, un nombre molt gran d’escoles i instituts, d’entitats socials i associacions de mestres, juntament amb administracions educatives i locals, han estat desenvolupant accions destinades a actualitzar el conjunt del sistema educatiu, per fer-lo de qualitat, equitatiu i inclusiu. Escola Nova 21, Xarxes per al Canvi, Xarxa de Competències Bàsiques, les escoles d’estiu, Educació 360 i tantes iniciatives d’escoles han remat en una mateixa direcció i han creat un ecosistema poc comú que cal preservar i reforçar i processos de transformació que s’han de generalitzar.
Alhora, el concepte Aprendre a esdevenir de la nova iniciativa a llarg termini de la Unesco adopta una visió que considera l’aprenentatge com un procés de desplegament continu que dura tota la vida. El coneixement i l’aprenentatge són el nucli de les transformacions en les ments i les societats humanes. Per això, aquesta iniciativa vol crear entre ara i el 2021 un debat mundial sobre què podria arribar a ser l’educació ens les pròximes tres dècades, i quina educació ens pot permetre arribar a esdevenir la humanitat justa, lliure i sostenible que anhelem.
L’acceleració dels canvis socials i tecnològics, però, genera paràlisi. En moltes societats, els sistemes educatius miren amb pànic aquesta exponencialitat i es refugien repetint els debats de fa tres dècades, necessaris però ja insuficients. La transformació digital, adverteix Richard Sennet, genera un canvi de model productiu d’enorme impacte social. Parlar de les competències que cal generar en el context de la 4a revolució industrial ha d’anar molt més enllà del debat sobre els mòbils a classe o de si els docents saben utilitzar Google Docs.
Ens cal entendre, per exemple, què significa la intel·ligència artificial i com ens afectarà. Comprendre que els humans difícilment hi podrem competir a l'hora de memoritzar i processar dades, de generar patrons i de fer prediccions. Però que, en canvi, la creativitat, la indagació, la cooperació, l’empatia, el pensament crític i el criteri propi segueixen sent característiques humanes que l’automatització no pot substituir, a més de fonamentals per a la vida democràtica: per això han de ser preeminents a l’escola.
“Tot el món ha de prendre consciència de la gravetat de la crisi global d’aprenentatge. Cal un canvi de paradigma en la nostra manera d’ensenyar i d’aprendre, i això implica transformar l’educació, innovar i donar suport als docents”, proclamava aquest juliol el Fòrum d’Alt Nivell de Nacions Unides. Ens cal, doncs, actualitzar l’educació, com ja estan fent tantes escoles, posant al dia el propòsit educatiu i utilitzant activament el coneixement de com aprenem els humans.
I al mateix temps, hem de contribuir des de la nostra experiència a aquest debat mundial sobre els futurs de l’educació, que ens interpel·la fortament. Aprendre a aprendre per aprendre a esdevenir. Perquè posar a l’abast de tot infant i adolescent una educació de qualitat que estigui a l’altura dels desafiaments del segle XXI és tant una obligació moral com una necessitat social.