Eduardo Mendoza: "Si mai vaig al cel, serà una gran biblioteca"

BarcelonaL’escriptor Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943), que avui ha rebut el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, no perd el sentit de l'humor i davant els periodistes té la mateixa ironia que traspua als seus llibres. Diu que "Barcelona és mentidera", i quan se li demana que sigui més específic respon que la ciutat té una gran capacitat per reinventar-se: "He dit el que volia dir —diu amb mirada sorneguera—. Hi ha ciutats que tenen imatges molt potents, com Nova York, Venècia o Istanbul. Barcelona també busca la seva imatge i, quan no se'n surt, se la inventa". L'escriptor, que als seus llibres ha transitat per diferents èpoques, recorda que la imatge moderna de la ciutat neix amb el Modernisme: "És un estil fantasiós. Pots considerar que la ciutat és mentidera o no, és un qualificatiu moral, però és una ciutat a qui li agrada molt l'escenografia". Durant molts anys, Mendoza ha viscut entre Londres, la ciutat que li servia de refugi, i Barcelona. La pandèmia ha fet que la capital catalana s'hagi convertit en residència permanent, però l'autor de La ciudad de los prodigios i Sin noticias de Gurb és un home inquiet i admet que és feliç vivint en llocs poc coneguts. "M'agrada molt ser estranger, ser a llocs on no em coneixen i no conec".

Insatisfacció permanent

Mendoza no para de treballar. Reconeix que s'ho passa molt bé escrivint però que també hi ha molts moments difícils. "Si faig mitja pàgina en un dia, després de dedicar-hi moltes hores, ja considero que ha estat un dia ben aprofitat, tot i que no quedo mai content del resultat", assegura. Fa poc ha estat reeditada la novel·la Las barbas del profeta (Seix Barral), on repassa diferents temes de la història sagrada, i ara està escrivint la tercera part d'una trilogia protagonitzada pel periodista i oportunista Rufo Batalla, que arrenca als anys seixanta i, en principi, acaba l'any 2000. Tanmateix, l'autor assegura que sempre es reserva la possibilitat d'allargar la trama uns quants anys. Ara bé, no té previst escriure sobre la Barcelona de la pandèmia perquè creu que per escriure amb perspectiva han de passar, com a mínim, 25 anys. Quan s'apropa literàriament al passat diu que el més complicat és aconseguir que els fets reals siguin creïbles: "La narració és més exigent que la realitat perquè ha de ser versemblant i a vegades és molt absurda. Per aconseguir que sembli creïble l'he d'envoltar de coses inventades; són els pals que aguanten els fets reals".

"Hores celestials" a les biblioteques i arxius

Precisament aquest joc entre el que és real i el que és inventat que fa Mendoza, el fet de combinar fets reals amb ficció sense perdre la versemblança, és el que ha destacat el catedràtic de literatura de la UPF Javier Aparicio en la seva glosa del premiat: "El que escriu no és necessàriament real però podria ser-ho", diu Aparicio. El talent de Mendoza és aconseguir que Barcelona passi a ser per al lector com "algú proper". Quan Mendoza ha rebut el premi de mans de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha volgut expressar el seu agraïment a les biblioteques i els arxius: "He estat feliç dues vegades, escrivint i fent recerca —ha dit—. A les biblioteques d'arreu del món he passat unes hores celestials. Si vaig al cel, serà una gran biblioteca". Mendoza ha demanat que s'inverteixi en biblioteques i arxius perquè conserven la memòria de la ciutat. "Si vaig començar a escriure va ser perquè els llibres d'història donaven dades suficients i reals però estaven una mica morts. No volia fer uns Episodios Nacionales, sinó que em vaig inventar un model, la història a través de la vida dels personatges".

"No hem de voler agradar"

L'escriptor ha demanat als barcelonins que no perdin l'espontaneïtat: "Crec que als turistes els agrada Barcelona per la manera com es viu. No hi ha tensió, no som tan dolents com ho són en altres llocs, hi ha un cert respecte dels uns envers als altres i som bastant gamberros. Crec que ho hem de mantenir sense fer una imitació de nosaltres mateixos, hem de mantenir l'espontaneïtat i la naturalitat, no som com som perquè volem agradar".

L'entrega del premi dona el tret de sortida a la vuitena edició del festival Barcelona Novel·la Històrica, que enguany és virtual i s'allargarà fins al 14 de novembre. El jurat ha considerat que Mendoza és un dels autors més vinculats a la ciutat: "Diem Barcelona i diem Mendoza. El vam descobrir amb el cas Savolta i ens vam endinsar en la cripta embruixada guiats —per dir-ho així— pel detectiu de les pepsicoles. El detectiu, l’extraterrestre Gurb, el romà Pomponio, Horacio Dos, el Carlos Prullàs d'Una comedia ligera, Mauricio en les eleccions primàries, el trepa Bouvila que creua l’Arc de Triomf i el plumilla Rufo Batalla, servidor del príncep Tukuulo: tots són Mendoza o Mendoza és en tots", detalla en el seu veredicte el jurat format pel periodista Òscar López, la novel·lista Care Santos, el periodista cultural Sergi Doria, l’escriptor Enric Calpena i el comissari de Barcelona Novel·la Històrica, Fèlix Riera.

Tres cites del Barcelona Novel·la Històrica

Cinc segles d'història a través de la família Riquer

L'arxiu familiar de la família Riquer al llarg de setze generacions pot donar per molt: lluites civils, revolucions, fins i tot històries d'amor... Un dels últims historiadors de la nissaga, Borja de Riquer, coautor amb el seu pare, Martí de Riquer, de Reportajes de la historia: relatos de testigos directos sobre hechos ocurridos en 26 siglos, i Casilda Güell, historiadora i autora de Lluís Companys. Inèdit, parlaran sobre aquest arxiu documental que inclou tantíssimes vides. Dimarts 10 a les 17 h.

La ciutat oculta o allò que ningú s'atreveix a dir

La novel·la Senyoria, de Jaume Cabré, és l'excusa per viatjar a la Barcelona del segle XVIII i conèixer tot el que està amagat, el que tothom sap però ningú s'atreveix a dir en veu alta. Cabré parla de corrupció, de lluites de poder... L'escriptor dialogarà amb Vicenç Villatoro, autor de La ciutat del fum, sobre aquesta ciutat subterrània.

Quan Barcelona cremava

Entre els anys vint i els seixanta, a Barcelona es van succeir els conflictes: des de la Setmana tràgica a la crisi de 1929, passant per la Guerra Civil, l'exili, les lluites antifranquistes... Són quaranta anys de lluites i de resistències. Sergio Vila-Sanjuán, autor d’Estaba en el aire; Sergi Doria, autor de No me digas que me conoces; Andreu Claret, autor d’El cònsol de Barcelona, i Lluís Permanyer, autor d’El esplendor de la Barcelona burguesa, conversaran sobre aquesta Barcelona que ha protagonitzat algunes de les seves novel·les.