“Buscàvem donar eines per afrontar el confinament”

BarcelonaQuan la competició es va aturar i el confinament es va instaurar arreu, l’Espanyol ja portava dues setmanes sense competir. S’havia acabat una finestra de partits internacionals i tot just s’havia de reprendre la Primera Iberdrola quan tot es va parar. La sensació real de confinament no va aparèixer fins a un parell de dies més tard al vestidor blanc-i-blau. Ara que el context està sobradament assimilat, la plantilla blanc-i-blava viu dies d’incertesa i neguit, com passa a la resta de ciutadans. Que la temporada ja estigués sent dolorosa i incòmoda, últimes a la classificació i sense haver guanyat encara cap partit, afegeix frustració i ràbia.

Tot aquest còctel d’emocions les ha de gestionar Xavi Lucas, exfutbolista i psicòleg clínic expert en coaching esportiu. A la feina amb altres esportistes i equips, hi ha afegit enguany l’acompanyament del femení i el filial periquito. Aquesta setmana, des de la distància i per via telemàtica, va fer una sessió grupal per donar eines a les jugadores per afrontar la situació. “D’una banda, vam parlar de com s’afronta qualsevol situació difícil per identificar pensaments i emocions i no bloquejar-nos i, de l’altra, vam donar instruments per enganyar el cervell més primitiu”, explica a l’ARA.

D’entre les pautes que va donar, en destaquen aquestes:

1. Gestió del pensament. Ocupar-se dels dies immediats i no preocupar-se d’un futur que no es controla. Buscar-li un objectiu al confinament.
2. Identificar les emocions. El cos reacciona a situacions límit sentint por, ràbia i tristesa. S’ha d’expressar el que sentim i trobar distraccions positives.
3. Enganyar el jo primitiu. S’han de buscar instruments per no bloquejar-nos.

• Fer llistes amb el que farem quan sortim i el que hem après.
• Ubicar determinades accions a diferents espais de casa.
• No fer canvis dràstics ara.
• Buscar un objecte/anclatge.
• Racionar la informació.
• Llegir, evitar pantalles i sucres abans d’anar a dormir.

La visió de les jugadores

“És important que ens reservem moments per a nosaltres”

Les jugadores s’han fet seus els consells i els estan intentant aplicar. El que els ha quedat més clar és que no poden angoixar-se pensant en si la lliga es reprendrà o no, encara que això pugui alterar els seus plans de futur i els del club, sobretot si es consuma el descens a Reto Iberdrola. “Dedicar molta energia a pensar en el que no sabem com es resoldrà juga en contra nostra. Vam parlar de no posar-nos més pes a sobre del que ens correspongui i d’intentar mirar a curt termini”, reconeix Letti Sevilla. La migcampista és graduada en psicologia i està cursant un màster de l’especialitat aplicada a l’esport. “L’aspecte psicològic és una variable més a tenir en compte. La del psicòleg és la típica figura de la qual es prescindeix als clubs, i és essencial”, remarca, agraint la feina que ha fet Lucas “en l’any tan complicat” que estan tenint.

En context de confinament, per a Sevilla és important “reservar-se moments d’introspecció, per mirar què sentim i donar-nos un espai personal”. Hi ha part d’aquesta aturada que fins i tot pot estar fent-li bé a l’equip, diu Letti, perquè ha donat “un temps per prendre consciència, mirar cap endins i veure què es pot fer diferent”.

"Estem acostumades a entrenar per competir"

Daniela Cruz va ser una de les primeres incorporacions de l’estiu. La defensa de Costa Rica viu el confinament amb la seva compatriota Kath Alvarado i amb la paraguaiana Dulce María Quintana. Tenen un ull posat als seus països i mantenen contacte diari amb les famílies. “Nosaltres ho vivim doblement, perquè estàs preocupada pel que passa aquí i pel que passa allà”, descriu. Però és conscient que aquesta crisi “no està sota control de ningú” i que “fer plans i pensar què podria passar fa més mal que cap altra cosa”.

La trobada per videoconferència amb les companyes va ser una oportunitat per sentir-se més acompanyada i constatar que “tothom està passant pel mateix”. La centreamericana, que subratlla que l’esport no és en cap cas una prioritat ara mateix, sí que reconeix que per a les esportistes tot plegat es fa complicat. “Estem acostumades a entrenar per competir i ara aquest objectiu no hi és o no és clar. Però tornem al que ens emfatitzava el Xavi: anem al dia i demà ja veurem què passa”.

“No és moment de fer coses que no faríem”

En aquesta rutina diària, a Elba Vergés se li fa difícil l'obligació d’entrenar-se en solitari sense un objectiu clar a la vista. “Això de fer un fartlek sola al pàrquing de casa em costa molt, no em motiva gens. Faig un esport d’equip, m’agrada entrenar en grup! A més, que no sapiguem quan tornarem a entrenar o a jugar ho fa tot més complicat encara”. A banda de trobar a faltar la dinàmica de vestidor i el repte de cada cap de setmana, la defensa de Sant Just Desvern se sent “equilibrada”. “M’agrada estar-me a casa”, reconeix, tot i que admet que després d’un mes seguit “ja no és tan relaxant”. Sobretot, diu, perquè “el pla perfecte seria fer pastissos i no toca”.

De fet, és una de les coses que més li va quedar de la xerrada amb el psicòleg. “Hem de continuar pensant que som esportistes, no és moment per fer coses que no faríem si no estiguéssim en competició”. No alterar dràsticament la rutina és una de les eines que donava Xavi Lucas. “L’energia la necessitem per adaptar-nos al nou medi, no podem destinar-la a altres grans canvis”. També recomanava buscar un objecte que servís d’ancoratge i racionar l’accés a la informació. “Els primers dies sí que estava més a sobre de les últimes notícies, però darrerament me n'he distanciat”, reconeix Vergés. L’Elba deixa una última reflexió: “El psicòleg també ens va parlar de no sentir-nos culpables, de no jutjar-nos si algun dia estem desanimades o no ens ve de gust fer el que toca”.

"Intentem no perdre la unió i implicació com a grup"

L’entrenador també s’ho mira tot des de la frustració de no ser al camp, de no poder estar dirigint. Jordi Ferrón està dedicant esforços aquests dies a mantenir l’esperit d’equip al vestidor. “És important no perdre la vinculació amb els objectius que teníem. La força i la unió d’un grup, estar-hi implicades, és essencial per rendir”, comenta. Ferrón és conscient que per a les seves jugadores, la situació és delicada, sobretot perquè, com a esportistes d’equip, exercitar-se soles i sense “l’estímul extern, l’aire lliure i la connexió amb la companya” perd sentit. “Els que fan esports individuals ja tenen aquesta part mental més treballada, i tot i que sigui pesat entrenar-se a casa, ho fan de manera més automàtica”.

Està a sobre de les pautes del preparador físic i amb el psicòleg ja ha començat a parlar de dinàmiques per a la temporada que ve. “Com a jugador vaig viure una època en què no hi havia psicòlegs al cos tècnic. Ha sigut com a entrenador que he valorat la seva rellevància. Al principi era escèptic, però he vist com m’ajuda a mi a controlar situacions, a gestionar emocions i a reconduir-me en algunes actituds o accions, i ara hi crec molt. De fet, animo les jugadores que utilitzen l’ajuda d’un professional”.

Xavi Lucas hi insisteix: “Demanar ajuda està vist com un gest de debilitat, però assumir que tens una dificultat i afrontar-la amb valentia és important”. Especialment en aquests “moments de supervivència i moments límit” que tendeixen a bloquejar les persones. “El cos té unes reaccions adaptatives i és absolutament normal sentir por, ràbia o tristesa. Es tracta d’identificar aquestes emocions, trobar-hi una via de sortida i evitar conductes impulsives, compulsives i evasives”.