Calen més eines judicials i policials contra els robatoris amb violència
BarcelonaEls principals responsables dels Mossos d'Esquadra es van reunir dimecres per analitzar la situació de la seguretat a Barcelona. Després d'un estiu en què ha crescut la preocupació ciutadana per l'augment dels robatoris amb violència i també dels homicidis –8 des de l'1 de juliol–, era una trobada esperada per conèixer amb dades quina anàlisi de la situació fa la policia catalana. El resultat és una mica contradictori. Efectivament, les estadístiques demostren que el 2019 ha augmentat un 30% el nombre de robatoris amb violència a la capital catalana, però tot plegat no suposa, segons els Mossos, una situació d'"alarma" perquè, diuen, també hi ha hagut un considerable augment de les detencions. Concretament, han crescut un 80%, cosa que demostra, diuen, que la situació està controlada.
El problema, però, és que moltes d'aquestes detencions, 1.529 –gairebé quatre al dia–, no suposen un càstig immediat per als delinqüents, que poc temps després tornen a ser al carrer. Només 165 d'aquestes detencions van acabar en presó preventiva. La resta queden a l'espera del procés judicial, i això pot anar per llarg donada la saturació dels jutjats i els llargs procediments legals espanyols. De fet, la mateixa policia reconeix que té identificat un grup concret de delinqüents reincidents –en diu els 'top ten'– que, per molt que els vagin detenint, acaben tornant un cop i un altre a fer el mateix.
Aquest és un problema que ja hi va haver fa no gaire amb els furts al metro i, tot i que n'hi continua havent, es va aconseguir aïllar els principals delinqüents amb diferents mesures. Per exemple, les ordres judicials d'allunyament, la vulneració de les quals implica entrada directa en presó preventiva. És una de les estratègies que es reclamaven dimecres des de la conselleria d'Interior, que considerava que els jutges tenen poques eines per fer front a un tipus de delictes molt alarmants però que la majoria de vegades, donat el caràcter molt garantista de la nostra justícia, acaben sense càstig.
Cal tenir en compte que molts d'aquests delictes es cometen contra turistes, gent passavolant que un cop feta la denúncia i de tornada al seu país difícilment està disposada a invertir temps en un procés judicial llarg i feixuc. A més, alguns d'aquests grups de lladres actuen en grup, tot i que això no sempre és fàcil de demostrar, i es mouen d'una ciutat a altra quan acumulen massa pressió a sobre. Respecte als homicidis, és aviat encara per saber si és un fet conjuntural –la majoria han sigut per drogues– o si és un canvi de tendència, cosa que seria encara més preocupant.
Sense deixar mai de banda les imprescindibles mesures socials per combatre la desigualtat i l'exclusió en què estan immersos alguns d'aquests delinqüents, sembla evident que ens falten instruments jurídics i policials per afrontar aquesta crisi. Perquè, per molt que els Mossos insisteixin en afirmar que hi ha més percepció d'inseguretat que autèntica inseguretat, les seves mateixes xifres demostren que hi ha hagut un augment considerable dels delictes. Per tant, l'alarma social té una base real que cal atendre.