Precipitar eleccions a Espanya d'alt risc per a Catalunya

BarcelonaFinalment l'independentisme va optar dimecres per formalitzar el rebuig als pressupostos generals de l'Estat i abocar Pedro Sánchez a un final abrupte de la legislatura. Ja hi haurà temps per analitzar l'estratègia seguida i quins errors s'han comès. El fet és que s'ha renunciat a controlar el temps i mantenir un cert grau d'influència política, amb el benentès que la principal responsabilitat recau en el mateix Pedro Sánchez, que sovint no ha semblat gens interessat en pactar els pressupostos sinó en mantenir un teatret per presentar-se a les eleccions en més bones condicions. Ara només cal veure quin és el dia triat per Sánchez per a la cita electoral, que tot apunta que serà a l'abril, abans de les municipals i europees del 26 de maig.

Del que no hi ha dubte, però, és que aquestes són unes eleccions d'alt risc per a Catalunya. La possibilitat d'un gir dretà i autoritari a Espanya és ben real i, per tant, cal començar a preparar-se per a qualsevol escenari, sigui el d'una nova onada repressora o el de l'obertura d'un nou cicle de diàleg. Si la ciutadania espanyola aposta per reforçar la figura de Sánchez i la seva seva via conciliadora s'obrirà una nova finestra per assajar el diàleg. Amb una diferència. Aquesta vegada Sánchez haurà està legitimat per les urnes i, per tant, tindrà més marge de maniobra i, sobretot, molta més autoritat davant d'una dreta ultramuntana.

L'altre escenari, que no és gens descartable i que de fet és el que preveuen les enquestes, és el d'una nova majoria formada pel PP, Ciutadans i Vox a l'estil de la que ja governa a Andalusia. A més a més, si es dona aquest resultat, és probable que a dins del PSOE hi torni a haver moviments per moure-li la cadira a Sánchez per posar algú més alineat amb la vella guàrdia de Felipe i Guerra.

Dins de l'independentisme pot haver-hi la temptació de pensar que un govern autoritari a Madrid pot servir per reforçar l'independentisme i garantir-ne la unitat. Però per ser honestos també s'han d'admetre els perills que llavors correrien alguns dels avenços que s'havien aconseguit en el període democràtic en els camps de l'autogovern o la normalització lingüística. Amb tot, el repte més important continuarà sent el de la cohesió social, ja que hem vist repetidament que la dreta (i en especial Ciutadans) no té cap escrúpol a l'hora de posar en perill la convivència atiant l'odi dels uns contra els altres. Si la dreta té cap possibilitat de sortir-se'n, serà a base de crear una fractura social que avui dia no existeix.

L'independentisme, doncs, ha de preveure tots els escenaris, especialment els pitjors, i preparar-se per afrontar-los en les millors condicions possibles i sense fer castells en l'aire. Una de les poques previsions que es poden fer sobre el pròxim resultat electoral a Espanya sense por d'equivocar-se és que el mapa polític català s'assemblarà a l'espanyol com un ou a una castanya. De fet, ja fa temps que cada vegada que parlen les urnes la distància no fa més que augmentar. I això, a la llarga, també tindrà conseqüències.