Elèctrica Dharma: “Per què no es pot fer la revolució ballant?”

BarcelonaL’Elèctrica Dharma ja sabia el que era passar el dol a l’escenari arran de la mort d’Esteve Fortuny el 1986. Així i tot, no va ser fàcil tirar endavant després de la mort del bateria Josep Fortuny el 30 de setembre del 2013. “El grup va plegar”, recorda el seu germà, el saxofonista Joan Fortuny. Tanmateix, van tornar a pujar a un escenari uns mesos després per homenatjar el Josep a la primera edició del nou Canet Rock. “El Josep sempre havia desitjat que tornés el festival, així que vam decidir muntar quatre o cinc cançons per poder tocar. Canet ens va rejovenir”, explica Lluís Fortuny. En aquella actuació ja hi havia el nou bateria, Iban Rodríguez, que també va participar el 2015 en la gira de celebració dels 40 anys del grup, una idea que havien preparat amb el Josep.

La bona sintonia a l’escenari i les ganes de seguir com a Elèctrica Dharma culminen de moment amb la publicació del disc Flamarada (RGB, 2019), que aquest divendres presenten al Teatre Municipal de Girona, dins del Festival Strenes, i que al juliol també sonarà al Canet Rock. “Hi són totes les Dharmes, en aquest disc”, diu el Lluís mirant de sintetitzar el caràcter d’unes cançons que, efectivament, reflecteixen “tota la paleta” estilística de la formació, garbuix de músiques populars, d’aquí i d’arreu, i de jazz amb aromes progressius. També hi ha peces instrumentals i altres de cantades, i les preocupacions socials i polítiques que sempre han acompanyat el seu cançoner i que en aquest cas són més explícites en temes com Resistir és vèncer i La llarga marxa dels pobles. “Hi ha emoció, denúncia i una mica d’optimisme, perquè també podem canviar coses”, diu Maria Fortuny, teclista del grup, que, a més del Joan, el Lluís i l’Iban, completen Carles Vidal (baix) i Pep Rius (guitarra).

El poema de Jordi Cuixart

Flamarada, produït per Bernie Sànchez, inclou composicions noves i d’altres que tenen l’origen en l’espectacle per a la Patum de Berga del 2008. També n’hi ha que van ser compostes a Mali amb el Josep, i fins i tot recuperen la seva veu en un enregistrament d’ Àngels desolats a Vic el 2010. “M’encanta una frase d’aquesta cançó del Josep: «Benvinguts a l’esperança dels vençuts»”, exclama la Maria.

En la pluralitat de veus del disc també inclouen la de Txell Bonet, que recita el poema Resistir és vèncer,escrit pel seu company, Jordi Cuixart, a la presó. “Ve de lluny, perquè tenim amistat. El Jordi la va escriure quan encara era a Soto del Real, abans d’anar a Lledoners -diu el Joan-. L’hi vam demanar, i ell hi va accedir encantat perquè és molt fan del grup. Teníem l’esperança que podríem gravar-la amb ell quan seria fora de la presó, però malauradament no ha pogut ser. Aleshores vam parlar amb la Txell perquè recités ella el poema”.

La Dharma, que va visitar Cuixart a Lledoners, no entén el grup si no és per denunciar situacions injustes. “Però no ens agrada anar plorant per les cantonades. Tot el que fem ho fem amb alegria i esperança. Per què no es pot fer la revolució ballant?”, diu el Lluís. “En un concert hi ha temps per a tot, per entretenir i per reivindicar. I els teus compromisos socials i polítics han d’estar plasmats en el que fas”, afegeix el Joan. “Però no mullar-se en res és més rendible. En canvi, nosaltres fa 47 anys que ens vam posar en un cantó i no ens n’hem mogut”, conclou el Lluís.