Elisenda Alamany: “Els independentistes estan centrats en l’endemà de l’1-O i no en la seva eficàcia”

BarcelonaElisenda Alamany (l’Hospitalet de Llobregat, 1983) és coordinadora de comunicació i una de les portaveus de Catalunya en Comú, el nou partit dels comuns. L’executiva de la formació es reunirà el dissabte 9 de setembre després que al juliol decidís donar suport a l’1-O com a mobilització no vinculant.

Què decidiran el dia 9?

Hem de decidir quin grau de participació tindrem en l’1-O. Després, ho consultarem als inscrits en una consulta que previsiblement es farà entre els dies 12 i 14 de setembre.

Quins graus de participació hi ha?

No ho hem acabat de concretar, però segurament decidirem si cridem o no a la participació com a espai col·lectiu. Alguns dels nostres portaveus ja han expressat la seva predisposició plena a participar-hi.

En l’enquesta que l’ARA va publicar al juny, un 54% dels simpatitzants dels comuns deien que “segur” que anirien a votar, i un 17% que “possiblement” també.

Hi ha molta gent al nostre espai que vol anar a votar, i també n’hi ha molta que no se sentirà interpel·lada. L’1-O és una mobilització legítima, però crec que ara mateix les forces [independentistes] estan més centrades a gestionar l’endemà que en l’efectivitat que pugui tenir l’1-O. I no hi ha garanties jurídiques.

Quines garanties voldrien?

L’ideal seria un referèndum pactat, però ara és impossible i nosaltres parlem d’un referèndum efectiu. Això vol dir, per exemple, que apel·li a les grans majories del país. El Procés s’ha replegat: primer era una crida a la democràcia i, últimament, l’estratègia és parlar d’un referèndum pel sí.

Vostè és independentista?

Sí, i vaig votar sí-sí el 9-N. Vull un país nou, i això no és el que s’ha construït els últims 18 mesos. No s’han generat estructures de país o horitzons d’esperança. Tenim famílies cada vegada més empobrides i els pressupostos de la Generalitat no van en la via de revertir-ho.

Com es fa política social si no es millora el finançament? No ho faria possible, un país nou?

No exclusivament. Hi ha un munt de sobiranies a Catalunya que són possibles i no s’han volgut explorar. Estem encabides en una política encotillada en un model neoliberal.

¿Oriol Junqueras fa pressupostos neoliberals?

ERC ha de decidir si és una força sobiranista i progressista.

Vostè creu que ara no?

Fa una política continuista de la feina que ha fet Convergència en les últimes dècades.

¿El fet que si guanyés el sí Catalunya esdevindria una república no els mou?

Nosaltres apostem per una República Catalana.

I doncs?

No volem falsejar cap camí que pretengui donar per bona una solució que no és definitiva.

L’alcaldessa Colau va dir el 2015 a Vilaweb que estarien disposats a arribar “fins on calgués” pel dret a decidir.

L’Ajuntament de Barcelona ja ha dit que no serà un impediment l’1-O, sempre que el Govern li faci un requeriment oficial i es garanteixi la protecció als funcionaris.

Aquesta prudència contrasta amb la bel·ligerància de les declaracions de l’alcaldessa fa dos anys.

No hi veig contradicció. I els dubtes que pugui expressar Ada Colau també apareixen a l’altra banda, quan tenim uns consellers que dimiteixen per motius relacionats amb l’1-O. Crec que tots acceptem que hi ha incògnites i dubtes, i jugar a magnificar els dubtes és una mica trampós.

Els únics que dubten, oficialment, són vostès.

Quan vaig entrar en política tenia clar que no venia a enganyar. L’1-O no és gaire diferent al 9-N, a excepció que hi ha una confrontació molt més alta per part de l’Estat.

¿Diria que aquest referèndum és un engany?

No creiem que sigui un engany, però la confrontació de l’Estat farà que no es pugui fer millor. Cal un referèndum que pugui aportar elements de desobediència, però amb la certesa que acumula múscul per apel·lar a les grans majories, que tingui garanties jurídiques i que es pugui aplicar.

L’1-O ja inclou desobediència. ¿La llei del referèndum és garantia?

De moment el Govern només ha fet anuncis de lleis. Si la setmana que ve s’aprova, en parlarem.

¿No deu ser que la idea de la independència no els convé per sumar forces amb Podem?

No pensem en això. Ens enorgullim d’estar aliats al Congrés amb una força que per primera vegada diu que la sobirania de Catalunya no es toca.

¿Demanen als catalans que esperin un govern d’esquerres a Espanya que faci altres polítiques?

No, però és obvi que amb Podem al govern espanyol hi hauria un referèndum. En tot cas, el procés per decidir quin model de país volem és autònom i no supeditat.

¿Participaran en la manifestació de les entitats sobiranistes, l’Onze de Setembre?

Hi haurà llibertat per anar-hi. Gent com Joan Josep Nuet i jo hi anirem.

Si l’Estat no ho frustra, d’aquí 15 dies començaria la campanya del referèndum. Es veu fent campanya pel sí o pel no?

Esperaré a veure els resultats de la nostra consulta interna.