Els rètols del ‘Preguntes freqüents’

Els rètols per presentar els convidats del programa finalment els han esclatat a les mans. Dissabte van definir de manera greument desafortunada l’artista Kelly Isaiah. El programa va demanar disculpes a través de Twitter i el grup musical al qual pertany les va acceptar de grat. Però ha sigut la gota que ha fet vessar el got després d’acumular rètols plens d’impertinències i gracietes. Des de fa molt de temps la majoria dels comentaris que afegeix el programa als rètols dels convidats són poc respectuosos amb algunes de les persones que un dissabte a la nit accedeixen a participar-hi. No és només el que puguin dir de cada persona o l’humor que gastin. Aquest recurs poca-solta que El hormiguero ja fa uns quants anys que practica, en el fons diu molt més del mateix programa que no pas dels convidats, que ni tan sols saben com se’ls descriu en pantalla. Buscant definir els altres es defineixen ells mateixos. Aquests rètols destil·len l’actitud foteta de certa superioritat moral que a alguns els dona la televisió, com si els convidats fossin titelles al seu servei que poden manegar com els doni la gana. Tant de bo això serveixi perquè ens estalviïn aquests rètols d’ara endavant.

L’efecte Monty Don

Si el que necessiteu és una televisió més relaxant heu de conèixer Monty Don. És l’estrella de la jardineria a la BBC. Ha fet diversos programes recorrent els jardins més bonics d’arreu del món o fent divulgació des del seu propi jardí de dues hectàrees a Longmeadow. Ara -si esteu de sort, perquè la graella és una mica caòtica- el podeu veure a La 2 de TVE al voltant de les nou del vespre. També fan altres episodis de matinada i algun migdia. Els podeu recuperar a través del servei a la carta de RTVE. En plena pandèmia, en què ens hem de conformar amb viatjar gràcies a documentals i pel·lícules, Los jardines japoneses de Monty Don, Los jardines americanos de Monty Don o Las maravillas paisajísticas de Italia són una oportunitat magnífica. Gràcies a Monty Don descobrim racons meravellosos del planeta, tradicions, personatges curiosos i part de la història del país que visita, perquè els grans jardins estan sovint vinculats als àmbits de poder.

L’efecte Monty Don és immediat. Veus un home que llueix amb una elegància desenfadada un fulard i una americana de lli, que passeja enmig del verd o practica el ritual del te en un petit habitacle de fusta d’un jardí zen. T’explica amb una amabilitat exquisida les característiques del lloc on és i et descobreix el perquè de la col·locació d’aquelles pedres en el camí, la raó que amaga la seva forma, el motiu pel qual s’han triat uns arbres determinats i la sensació que provoca el fullatge en el passejant. Hi ha jardins que estan pensats per meditar, d'altres per activar el pensament o, al contrari, per fomentar la distracció. És la televisió perfecta per rebaixar les pulsacions després d’un dia intens i per deixar-se anar al sofà, gaudint només de petites històries i dels paisatges.