Els 100 anys de Joana Raspall
Durant tot l'any un centenar d'actes homenatgen els vessants d'una autora que també ha estat bibliotecària i defensora de la llengua catalana
L'obra de Joana Raspall té diverses branques: la poètica -llibres per a nens, però una última part de la producció per a adults-, narrativa i teatre, tres diccionaris -el de sinònims, locucions i frases fetes, i el d'homònims i parònims- i multitud de xerrades a biblioteques, escoles i tota classe d'auditoris. Dilluns 1 de juliol, la poeta de Sant Feliu de Llobregat celebra els 100 anys, una xifra a la qual cap company de generació literària no ha pogut arribar, malauradament.
Durant tot l'any un centenar d'actes homenatgen els vessants d'una autora que també ha estat bibliotecària i defensora de la llengua catalana. A banda de les activitats puntuals, s'està ultimant l'edició en un únic volum de la seva poesia per a adults de cara a la tardor. Com diu Carme Arenas, comissionada de l'Any Raspall, "per reconèixer l'obra d'algú, primer l'has de conèixer, i tret de Jardí vivent , els llibres de la Joana no estan a l'abast".
Primera fita, les biblioteques
Nascuda a Barcelona l'any 1913, des dels 3 anys Joana Raspall i la seva família es van instal·lar a Sant Feliu de Llobregat, on ha viscut des de llavors. Els primers passos de la futura dramaturga, poeta i narradora van anar lligats a les biblioteques. Als 14 anys, en plena dictadura de Primo de Rivera, va reclamar des d'una revista local la creació d'una biblioteca infantil a Sant Feliu, i una mica més endavant va estudiar a la prestigiosa Escola de Bibliotecàries. "Hi havia dotze escollides per promoció. Les bibliotecàries eren un autèntic cos d'elit, que tenien com a funció principal preservar la cultura, tasca que es considerava d'una gran importància", diu Carme Fenoll , actual cap del servei de Biblioteques de la Generalitat. "Hi ha dues aportacions molt importants de Raspall, a la dècada dels 30: la seva reclamació d'una biblioteca infantil com a servei indispensable, cosa totalment revolucionària a l'època, i el vessant vocacional de la seva feina, que ens recorda que un bibliotecari és molt més que un funcionari. Per sobre de tot, ha de defensar uns valors". Durant la Guerra Civil va contribuir a salvar fons catalans de la destrucció, com ara el de la biblioteca de Vilafranca del Penedès.
La llengua i els diccionaris
"Ells van decidir que el català no, però jo vaig triar que el català sí", ha dit Joana Raspall en moltes ocasions. La seva divisa va fer que, durant anys, a la mateixa casa familiar on el doctor Cauhé -amb qui es va casar l'any 1941- visitava els pacients, Raspall feia classes de català i començava a preparar les fitxes de tres de les seves contribucions cabdals. Després d'un parell d'obres de teatre, L'ermita de Sant Miquel (1964) i El pou (1969), Raspall va començar a donar a conèixer els seus diccionaris: el primer que va arribar va ser el de sinònims catalans (1972), després el de locucions i frases fetes (1984) i, finalment, el d'homònims i parònims (1988). "Raspall és la nostra María Moliner, no tant sobre lexicografia sinó sobre paremiologia: em fascina la capacitat de sistematitzar les frases fetes, que acaben convertides en versos col·lectius", admet Màrius Serra . El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell , ressalta de la feina de Raspall com "el treball de la literatura i la llengua poden restaurar el sentit del món i de la pròpia vida".
L'activisme cultural
"L'esperit de servei i de generositat de Joana Raspall sempre m'han fascinat -reconeix Carme Arenas -. És algú que sempre ha posat en segon pla la seva obra, perquè el que li interessava de debò ha estat fer un bon servei als altres. Darrere la llengua hi ha el patrimoni d'una col·lectivitat". També Ferran Mascarell en remarca la generositat: "Tot i que va ensopegar amb la Guerra Civil i les conseqüències que va tenir per a la cultura catalana, no ha perdut mai l'estima extraordinària per la llengua ni pel compromís cívic".
El seu activisme cultural s'ha concretat en les classes de català, tertúlies i cenacles organitzats a Sant Feliu de Llobregat i, a partir de la dècada dels 70, en xerrades a les escoles, a les biblioteques i en esbarts, o en l'organització del premi Martí Dot de poesia. "Ha estat un referent importantíssim per a Sant Feliu -diu Agustí Vilar , jurat del premi des de fa més de tres dècades i amic de Raspall-. De tot el que ha fet, trobo fonamental com s'ha sabut comunicar amb els nens. Quedaven electritzats, quan la sentien parlar!"
La poesia, per a petits i per a grans
Joana Raspall va rebre el 2006 la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva obra. Aquell mateix any donava a conèixer la novel·la Diamants i culs de got , basada en vivències del temps de la guerra. Al marge de les incursions teatrals durant els 60 i 70 i diversos reculls de contes infantils, la gran aportació literària de l'escriptora ha sigut la poesia: el gruix d'aquest vessant l'ha dedicat als nens i nenes. "Els seus poemes per a la mainada són una aportació inestimable. Són d'aparença senzilla, però estan molt treballats. Són perfectes, econòmics i ben trobats -diu el poeta i traductor Miquel Desclot -. Raspall s'hi va posar de gran, quan ja tenia néts. Pot semblar increïble, però no tenia gairebé cap precedent, en català: ella s'ha d'inventar la poesia infantil, i ho fa amb traça, habilitat i intuïció". Des del 1981, en què va publicar Petits poemes per a nois i noies , l'escriptora no ha deixat de mostrar una part de la seva producció altament imaginativa i enginyosa en llibres com Bon dia, poesia (1996), Versos amics (1998), Serpentines i versos (2004) i el recent Com el plomissol (2013).
A partir de la dècada dels 90 ha donat a conèixer també quatre llibres de poesia per a adults, que arrenquen amb Ales i camins (1991) i acaben amb Jardí vivent (2010). "Al darrere dels llibres de haikus i tankes de la Joana hi ha alguns dels grans autors posteriors a Carles Riba: Màrius Torres, Joan Vinyoli, Salvador Espriu, Rosa Leveroni. La seva és una obra amb un gran rigor de pensament i de forma -diu el poeta Feliu Formosa -. Cal reivindicar la seva poesia per a adults, no se n'ha parlat prou, no està prou valorada". És en aquest sentit que Carme Arenas ha treballat per aconseguir que aquesta tardor aparegui reunit en un volum el vessant adult de la poesia de Raspall: "Ens hem trobat amb una quantitat important d'obra inèdita, i encara no sabem si la inclourem en el mateix volum que la poesia ja editada, però ha de sortir".