Emigració catalana? Una oportunitat
Anàlisis, articles (de Miquel Puig en primer lloc), tertúlies, manifestacions, pancartes (la principal forma de comunicació a Catalunya)... Tot mogut pel debat sobre la immigració: si són un negoci, si tenim deures morals, si els immigrants ens pagaran les pensions o seran una ruïna... És complicat separar ideologia i sentiment (de vegades coincideixen) quan estudiem el moviment de poblacions entre zones geogràfiques. Passa quan reflexionem sobre els que venen i, també, quan ho fem sobre els que se’n van.
Avui em vull centrar en l’emigració de casa nostra, en constant augment des del començament de la crisi, especialment a Espanya i a Itàlia. A l’hora d’afrontar aquest fenomen tot són plors, crits al cel, recriminacions i gestualitats, a l’estil d’aquells films muts en blanc i negre. Es fa evident que no hem sabut canviar la nostra concepció del fenomen de l’emigració i sembla que ens hem quedat a l’època de la cançó d’Amadeu Vives, amb lletra de Jacint Verdaguer, L’emigrant (1894): “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s’allunya, d’enyorança es mor”. Paraules dolces, musicals i mereixedores d’una làpida esculpida. Però fer servir els mateixos paràmetres emotius de 100 anys enrere avui, quan la situació ha canviat radicalment, és ridícul.
Declaracions com la de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, que assegurava que una de les seves prioritats era afavorir el retorn dels joves catalans que han sortit del territori i oferir oportunitats laborals en l’àmbit de la recerca i mesures d’impuls de l’emprenedoria dins de Catalunya, denoten una equivocació en l’enfocament de l’assumpte. Primer perquè el concepte de nació ha canviat totalment. Per exemple, per a un jove de Barcelona és molt més pàtria una ciutat com Londres o París o Berlín o Nova York o Singapur que, per exemple, una ciutat de l’àmbit espanyol o, fins i tot, català. Digueu-li a la vostra filla que vagi estudiar a Tarragona si és de Barcelona (i viceversa si és de Tarragona) o a Londres i la resposta us aclarirà el que intento transmetre. Sortir de Catalunya i anar a viure a una altra zona geogràfica no és cap drama per a la majoria dels joves! Deixem, doncs, de pensar com pensava Verdaguer (increïble que sigui ell qui va casar Pere Romeu a la catedral, amb Casas i Rusiñol de testimonis) i actualitzem el nostre discurs d’una vegada.
Hi ha també un segon punt, per a mi el més important, que denota l’error que estem cometent: no és veritat que l’emigració sigui un drama econòmic sense possibilitat de solució. S’ha de considerar més com una oportunitat per al país d’origen. Mirem Itàlia. La força de la seva exportació té una base sòlida en l’emigració del últims 100 anys. Una emigració que tampoc s’ha aturat ara (147.000 el 2015) i prové curiosament de regions riques com la Llombardia i el Vèneto, i que segueix fomentant la feina de les empreses en mercats exteriors. Cada italià és un ambaixador dels productes italians, des de l’alimentació fins al tèxtil, passant pel disseny o la cultura. Ho podeu comprovar passejant pels carrers de les principals ciutats, Barcelona inclosa.
Un emigrant del meu país, quan vol guanyar-se la vida al país d’acollida, quasi sempre utilitza recursos d’empreses italianes, que ho saben i fan servir aquesta arma per al desenvolupament de les seves estratègies. La Generalitat, doncs, ha de fomentar-ho en el cas català. I es pot fer de dues maneres: creant un pool d’empreses que siguin el bressol d’un eventual negoci a desenvolupar per part dels emigrants, per exemple en el tèxtil o en l’alimentació; i amb col·laboració institucional, gestionant la base de dades dels que surten a l’estranger més amb criteris d’empresa. Actualment existeix el portal Moncat.cat, que, en la meva opinió, no té gaire utilitat ara per ara, però pot ser un bon punt de partida.
Deixem, doncs, de banda el ploriqueig i les lamentacions diverses quan parlem d’emigració i despertem aquesta eina que Catalunya té a disposició per fer país (interessa, no?) amb una col·laboració entre públic i privat. Segurament, tindrà molt bona acollida entre tots.
