'¡Arsa!' Subvencions als andalusos
La Junta d'Andalusia destinarà una pasta en subvencions “per combatre la immersió lingüística a Catalunya, el País Valencià i Euskadi” (tot i que al País Valencià i Euskadi no s’hi faci immersió lingüística). El portaveu del govern andalús, Elías Bendodo, diu que no volen que “cap alumne pugui veure's afectat perquè el govern que sigui decideixi que hi ha immersió lingüística i pugui mantenir així les seves arrels". Per a aquest gran home, anar a l’escola catalana “podria comportar una pèrdua del patrimoni cultural i lingüístic andalús entre els descendents d’andalusos”.
Quan t’estableixes en un altre territori distint del territori on vas néixer, sol passar que –si tens la mínima sensibilitat, curiositat i intel·ligència– t’hi adaptes. N’aprens la llengua, n’escoltes la música, en llegeixes els autors, te’n beus el vi i, de vegades, te’n vas al llit amb els autòctons. I això, esclar, sense oblidar les arrels, que transmets als teus estimats en forma de 'salmorejo', 'palo cortado' o 'copla'.
Però la Junta d'Andalusia considera –segur que amb bon criteri, valga’m Déu, val– que el meu home i la meva pubilla (fill i neta d’andalusa) tenen més problemes a l’hora d’estudiar la llengua pròpia que algú com la filla de la meva amiga pakistanesa, que domina el català i el castellà, i sense perdre el buruixaski matern (a part de l’anglès). És a dir, si ets andalús, el teu govern considera que “et costa més que als altres” i et vol subvencionar les classes de repàs.
Ara només falta, doncs, triar els professors. Descartaria Inés Arrimadas, que ja ha marxat a Madrid, i descartaria Enric Millo, que ja ha marxat a Andalusia. Aposto per Dolors Montserrat. És una dona del PP, que, per edat, deu haver estat escolaritzada en castellà, que creu en la unitat d’Espanya i que és un exemple vivent de talent a l’hora de parlar la llengua de Cervantes.
