Bandera republicana

Una cosa que fan les dictadures és apropiar-se del patriotisme, de la mateixa manera que (com que pàtria i família són estats d’ànim similars) la màfia anteposa el deure familiar a tot. Família i pàtria; refugi i cuirassa, armilla antibales, closca on amagar-se i closca on treure pit.

En un cas com el d’Espanya, que venia d’una república interrompuda per una guerra i la posterior dictadura, el patriotisme és més patrimoni dels uns que dels altres. Hi ha molts espanyols -tot i que cada cop en quedin menys- que se senten incòmodes amb la bandera espanyola, perquè la seva és la republicana. L’espanyola els recorda Franco, i Franco els recorda el rei que va col·locar. Franco va arreplegar el que li va convenir. Per conveniència va arreplegar el folklore andalús i el va fer servir com a símbol d’Espanya. Aquest verí per als andalusos va fer que durant molt de temps, i encara ara, hi hagués qui assimilés les flamenques i les castanyoles a una espanyolitat rància, llòbrega i impostada. Per cert, que en aquest publireportatge desesperat a favor de la monarquia el president andalús va decidir -un cop més- parlar en nom de “tots els andalusos” per dir que eren tan i tan partidaris de Felip VI. La meva sogra, ja l'hi dic des d’aquí, diu que no l'hi comptin.

Com que Espanya està cosida -mal cosida- es percep cada cop més la divisió entre espanyols. Per a mi, Espanya és Castella i els territoris assimilats. Compto que entre els catalans n’hi ha molts que no tenen cap sentiment patriòtic per Espanya. Però entre els que en tenen caldria saber si és per la bandera republicana o per l’altra, la del dia de les forces armades. Veig molt més capaços de barallar-se aquests, els republicans i els monàrquics, que els independentistes amb els no independentistes. Aquests dies, a França, després de l’assassinat del professor que va ensenyar caricatures de Mahoma, es parla dels “valors republicans”. Què haurien de dir a Espanya? Valors monàrquics? Quins són?