Desinfectant Badalona
En García Albiol, que és el meu segon alcalde badaloní preferit (el primer és en Pastor, per raons èbries), va plorar en saber que seria ungit batlle, de nou. Ja sabeu, estimats lectors de l’ARA, que m’agraden els polítics que ploren, perquè m’imagino que són també polítics que riuen (i com deu riure ara mateix, per cert, l’home que ens ocupa). Ja ho diu la Marion, en aquell preciós monòleg, a Woyzeck: “Plorar amb més intensitat és riure amb més intensitat”. Veig sinceres i lloables aquestes llàgrimes albiolesques. Però, fills, també les veig perilloses. Som en plena pandèmia. Analitzem-ho, sisplau, després del punt i a part.
El futur alcalde no duia mascareta quan se li van humitejar els ulls. Després, les llàgrimes van escolar-se galta avall i van caure, suposo, a la taula de plens. Del nas també li va rajar aquella mena de moquet líquid de quan t’emociones, que devia anar a parar al mateix lloc. Tot seguit, va agafar la vara (sense guants) i, encara plorós i mocós, li va estampar un petó apassionat. Només li va faltar llepar el pom de la porta del lavabo. Sisplau, que ningú em torni a dir que en Pastor es va saltar el confinament (ho va fer) aquell dia que conduïa una mica tort, perquè ell només va entrar en contacte amb una persona (una persona que té tots els meus respectes): el policia a qui va mossegar l’orella. En canvi, si l’Albiol està infectat, ja us puc assegurar que haurà encomanat tot el consistori. Des del senyor que li va dur la vara fins al que li va posar el micro, fins al guardaespatlles, fins a la perplexa Dolors Sabater. És per això que li suggereixo un eslògan nou, inspirat en aquell que tants èxits li va donar. No soc Iván Redondo, però què tal “Desinfectando Badalona”?
