Fairy, el miracle antidisturbis

El primer cop que vaig entendre que estàvem parlant d’un gran producte va ser quan en Pep Bou, Bufaplanetes, em va explicar que el feia servir per als seus espectacles de bombolles. El sabó Fairy era el responsable d’aquelles bombolles gegantines que ens feien badar les boques. No hi havia una fórmula secreta. Hi havia aquell sabó que la meva sogra considera que fa estalviar. Ara Enric Millo, el delegat del govern durant el 155, el torna a posar de moda. Els votants de l’1 d’Octubre feien –diu– “la trampa del Fairy”. Es veu que escampaven el sabó preferit dels de Capamunt quan fan paelles a les portes dels punts de votació. El Fairy feia –diu també– caure els 'piolins'.

He trucat a un amic meu, amant d’un senyor que treballa de policia nacional, i m’ha confirmat el que intuïa: que les botes que fa servir el seu manso i d’altres mansos com ell quan van d’uniforme rellisquen molt. No resisteixen, per exemple, la pintura. I és per aquesta raó que el Fairy hauria fet caure –no sabem on– els policies però no les cadires de rodes, crosses, vambes i sandàlies de tota mena de votants.

Albiro, doncs, que el sabó que Enric Millo posa en valor a partir d’ara pot ser una prova de terrorisme com ho va ser la careta de Jordi Cuixart per a Tamara Carrasco. Albiro també que Fairy pot fer una nova campanya creativa de publicitat encaminada al seu nou públic. “A l’Escola Antoni Bassas de Sant Esteve de les Roures escampen Fairy a la porta i amb una gota en tenen prou per fer caure vint agents. En canvi, en una altra escola fan servir un detergent convencional... No rellisca tant... Fairy... El miracle antidisturbis”.

No sé com va a hores d’ara la fugida de les empreses per culpa del Procés. Penso, ara, en Mistol o Coral Vajillas.