El fred i la llei

EscriptoraJa ha arribat el fred, ja ho pots dir. I ho pots dir amb tota l’alegria o amb tota la resignació del món. El fred és una meravella si tens casa, escalfor, si tens un gat fredolic com tu que es posa a sota l’estufa i miola perquè es crema, però que tot i cremar-se no en vol sortir (i això et fa riure), si et pots queixar del canvi d’armari, si et pots queixar de la factura –desmesurada– de la calefacció o del preu del gasoil. El fred és com el Nadal, que només és divertit si tens algú a qui dir “família” i amb qui partir-te el menjar. El fred serveix per saber que és meravellós estar amb vosaltres sota la manta.

Però si a casa teva “hi fa més fred que a fora”, si no pots engegar la calefacció perquè no tens diners, si els dits se’t queden balbs després d’una estona de fer els deures, si “se t’ha ficat el fred als ossos” i no se te’n va, és tota una altra cosa. La calor la podem aguantar tots, més o menys, però el fred és molt trist. O sigui que ja podem parlar, de nou, de pobresa energètica. Ja podem parlar de nou d’aquella llei que el Tribunal Constitucional va tombar, perquè no la trobava constitucional. O potser era només una part de la llei, perquè –ves per on– no la va tombar tota. Se’n va deixar un bocí. M’és igual la raó per la qual la tombés. Les competències, les ganes de marcar, com fan els mamífers, o una mica de cada. La llei de pobresa energètica ha d’existir, s’ha d’aplicar urgentment, i s’ha d’aplicar des d’aquí, no pot ser que cap nen tingui fred a casa o no pugui sopar calent, dutxar-se cada dia, amb aigua calenta, després del tractament dels polls (que també és molt car). Aquesta és una llei que es va votar per unanimitat al Parlament de Catalunya. Si la tomben, si no es pot aplicar, tots els partits que la van votar han de demanar explicacions i donar-nos solucions ara mateix. Cap dels senyors del Tribunal Constitucional, tan amoïnats per si reprovem el rei, passa fred a casa. El rei i els seus fills, tampoc. Per tant, d’iguals davant la llei, res de res.