Per què peguen aquesta gent?

EscriptoraSortiu a pegar, des d’una claveguera, a aquests que posen creus a la platja. Entre ells, un senyor de vuitanta anys a qui heu fet sang. Un senyor de vuitanta anys que va passar la guerra. Vosaltres no, que sou molt joves. La policia us identifica. Hi ha imatges del moment en què sortiu, caminant amb una determinació molt amenaçadora. Sort que n'hi ha imatges, penso.

Sortiu a pegar, plens de ràbia, perquè us han enganyat. No és un cop d’estat, no són “golpistas”, no hi ha rebel·lió, no hi ha sedició, no hi ha cap violència. Això és el que us diuen i això és el que repetiu. Que els vostres líders necessitin dir-vos-ho i que vosaltres necessiteu sentir-ho demostra que els fets primigenis i despullats (hi va haver una gent que va votar) són massa incòmodes. De vegades veus nens emprenyats perquè jugant han perdut. Ploren, peguen. Es pensaven que guanyarien. S’inventen normes noves sobre la marxa amb els ulls plens de llàgrimes, la cara vermella i congestionada.

Sortiu a pegar plens de ràbia perquè us han enganyat. I ara potser els mitjans que us ajuden, que tenen empresaris que els ajuden, que tenen prestamistes que els ajuden, diran que no heu fet res. O callaran. O diran que us han provocat els que posaven creus grogues a la platja per recordar a tothom que us han enganyat. Que no són colpistes, ni hi ha rebel·lió, ni sedició, ni cap violència.

Llavors, quan des d’Europa us treguin la bena dels ulls (això passarà), els vostres líders us tornaran a enganyar. Diran que us tenen tírria i enveja. Us aïllaran de nou. Faran que tothom torni a dir d’Espanya que és un lloc on hi fa sol i on hi ha uns senyors que maten braus, però que no és democràtic. I ja ho comencen a dir i la culpa també és vostra.