Si dimiteix, guanyen

PeriodistaVan enviar-me fotos d’en Raül Romeva nedant en una piscina, quan es presentava per Junts pel Sí. Eren bromes que el cosificaven, dirigides a dones hetero, on es jugava amb el fet que estava bo. De la mateixa manera que he rebut missatges verros sobre les presumptes habilitats sexuals de Roger Torrent, que també ho està. He sentit cineastes, locutors, cantants, periodistes i polítics unionistes i independentistes parlar burlescament de malalties, droga, sexe, tendències sexuals, mort, races, oficis, intel·ligència o el físic d’algú. Ahir, mentre corria amb uns amics, un d’ells va dir: “Estem anant en pla gayer, no?” Si algú ens va gravar es pot arribar a la conclusió que som homòfobs, tot i que el que ho va dir, justament, és gai.

Conec polítics que es droguen, que s’han discutit per WhatsApp amb la parella per culpa d’una amant, que visiten bars d’ambient sadomasoquista i que contracten dones per fer trios de tant en tant, que tenen trastorns alimentaris, que van al psicòleg i al sexòleg. No m’ho estic inventant, eh? Estic parlant de persones públiques que fan coses que no volen que se sàpiguen. Per exemple, enviar-se fotos marranes. Pels pares, pels fills, per les parelles o -també- pels electors. Per la manera que tinc de ser, tothom parla francament amb mi. Tothom em confia els secrets i tothom fa bromes incorrectes al meu davant. I si tu no ho has fet mai, has d’entendre, igualment, que és evident que aquest home feia una broma intranscendent. I que és privada. I que algú l’ha espiat. I que si ens espien i poden filtrar a la tele les nostres converses privades i intranscendents de mamelles amb un codi humorístic, la qüestió és només qui espia i a qui espien. Qui consent que espiïn i qui sap que -si es porta bé en públic- podrà fer el que vulgui en privat que a Espejo público no hi sortirà. La idea és aquesta. ¿I si espiar serveix en dues direccions? ¿Per escarnir rivals i per comprar silencis i còmplices?