Susana Díaz ja ho ha dit
Doncs bé. Ja ho ha dit, sí. La candidata socialista a Andalusia, Susana Díaz, ja ens ha donat oficialment la culpa a nosaltres, els catalans, dels seus resultats en aquestes eleccions. Ha dit a la Cadena SER: “El último día de campaña, Albert Rivera pedía el voto en Ciudadanos contra los independentistas de Cataluña. Y yo siempre he pensado que teníamos que centrarnos en Andalucía y sus problemas. Pero a la vista de los resultados, tengo que reconocer que la que estaba equivocada era yo y Cataluña tenía mucho que ver en estas elecciones".
En Rivera, doncs, demanava el vot “contra els independentistes” no pas andalusos, o bascos o del món en general, sinó catalans. I ella ara troba que hauria hagut de fer el mateix. Catalunya “tenia molt a veure amb aquestes eleccions”. Per què? Perquè paga impostos? Perquè odiar catalans reconforta? Perquè Espanya és tan mentida que sense Catalunya ja no seria Espanya? ¿Ara se sent penedida de no haver-nos insultat més o de no haver passejat un autocar amb les cares de Junqueras i Puigdemont com va fer en Rivera?
Hi ha gent que només se sent plena i realitzada quan critica, quan odia dolçament els diferents. Tots en coneixem, d’aquests. A la feina, a l’escola, a les famílies, a l’edifici on vivim sempre hi ha un element (ara en diuen 'persones tòxiques') que agafa algú altre de cap d’esquila. Se n'enriu, n’observa els costums i els ridiculitza, en menysté les qualitats i les torna defectes. Ser estalviador? S’és estalviador per força, quan la pasta se te’n va no saps ni com, oi? Doncs diguem que els catalans són avars, garrepes, que no paguen mai res. És tan pràctic tenir tírria a algú, culpar-lo de tots els teus mals, poder-se’n enfotre… Criticar i odiar. És el substitut natural de l’orgasme, n’estic convençuda. Quan ja no pots estimar, odies. I en lloc de gaudir, critiques.
