Wert i les faltes
L’ARA es fa ressò d’una entrevista a José Ignacio Wert en què l'exministre diu que “és impossible que els nens catalans dominin el castellà igual de bé que els d'altres comunitats", i posa com a exemple que, en la seva etapa com a ministre, "la major part de les preguntes parlamentàries i interpel·lacions que rebia dels grups catalans normalment tenien com a mínim quatre o cinc faltes d'ortografia”. A falta de dades per comprovar la segona part de l’enunciat, diguem que la primera és mentida. Una mentida va en contra del saber, de l’esperit del Renaixement, de la ciència, i a favor de l’obscuritat i la merda de la política i els interessos partidistes.
Els catalans feien faltes. Pot ser cert. Molts polítics en fan. En Valls, ahir, sense anar més lluny, en un tuit en castellà, parlava de “los echos”, referint-se als fets. ¿Només feien faltes els catalans, i no els canaris o els madrilenys? ¿Aquests catalans eren prou joves per haver estat escolaritzats en català?
No és cert que la immersió lingüística faci fer faltes en la llengua no materna. Això voldria dir que cap nen xinès escriuria bé el castellà, i és mentida. Vejam si ara, amb el penós castellà i català que escriu tothom, als únics que no se’ls perdonaran les faltes és als catalans. Els nens bons en llengua solen ser-ho en les dues (o tres) romàniques que fan servir. Els que es queixen del català tampoc no solen ser bons en castellà, tret que sigui per motius ideològics (hi ha pares imbècils que menystenen o directament es burlen de la plàstica, de la música, del català...). En tot cas, la llengua pròpia de Catalunya és el català, i els catalans (amb les llengües maternes que tinguem) no hi renunciarem, ni la convertirem en residual. I en això hi estan d’acord els del PP català de tota la vida a.C. (abans de Cayetana), molts dels quals són catalanoparlants. Si Wert vol que esdevingui residual, que s’apunti a Ciutadans, ara que hi ha tantes places lliures.
