Suècia i nosaltres

EscriptoraDesprés que una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans dictaminés que Arnaldo Otegi no va tenir un judici just, van sortir les habituals valoracions, d’un cantó i de l'altre. D’un cantó, els que ens temem que els polítics i activistes catalans tancats fa més d’un any no tindran un judici just (l’acusació és una farsa) i hauran d’anar a parar allà mateix. De l’altre, els que diuen que “hem d’acatar les resolucions de l’alt tribunal encara que no ens agradin”, que vol dir que ja els sembla correcte que se’ls acusi del que sigui (rebel·lió va bé i, si no, espionatge) i que es passin la resta de la infantesa dels seus fills a la presó. No els volen veure per pensar que no hi són. Alt tribunal? Com diria la meva tieta Pura, que també està hipotecada, “com més alt, més animal”.

D’entre aquests últims, sentíem en José Manuel Villegas, del partit Ciudadanos, recordant a tothom que “Espanya no és dels estats que més advertiments té del Tribunal Europeu de Drets Humans, n’hi ha que en tenen molts més”. Aquesta frase l’hem sentida també a les tertúlies. Espanya “en el rànquing de democràcies” no va de les últimes, diuen.

Parlem-ne, de la frase d’en Villegas. Espanya no és dels estats que reben més advertiments del Tribunal Europeu de Drets Humans. Correcte. D’això se’n podria desprendre que fa les coses millor que altres estats que en reben més. Incorrecte. Ho hem de comparar, per exemple, amb les denúncies per agressió sexual. Segons publicava Esther Herrera a l’ARA, basant-se en informes de l’ONU, el país europeu amb més denúncies per violació era Suècia, seguit de Bèlgica. En canvi Espanya era dels últims, juntament amb Letònia. ¿Vol dir que a Espanya hi ha menys agressions sexuals que a Suècia o vol dir que a Espanya se’n denuncien menys?