L’enemic al propi llit
Aaquestes altures de l’any passat, el Bayern s’havia despenjat a cinc punts del Borussia Dortmund a la Bundesliga i Uli Hoeness, el president del Bayern, va encomanar-se al seu amic Jupp Heynckes després de destituir Carlo Ancelotti. Hoeness va argumentar el cessament de l’italià: “Com a entrenador no pots tenir els teus jugadors més destacats en contra teva. Tenir l’enemic al teu llit és el més perillós. Per això vam haver d’actuar”. El Bayern va acabar guanyant la lliga amb 21 punts d’avantatge respecte al segon.
Ara el Bayern és sisè al campionat, a quatre punts del Dortmund, i Hoeness, l’home que més ha fet per engrandir el club des de fa quatre dècades, s’ha posat a la defensiva. Aquest cop no destituirà un tècnic, Niko Kovac, que ell mateix va proposar. És cert que el campió bavarès -amb baixes transcendents per lesió- suma quatre partits sense guanyar i mostra una pèssima eficàcia rematadora, com també que l’entrenador encara ha de tocar la tecla adequada per dotar l’equip de més dinamisme grupal, estabilitat defensiva i creativitat ofensiva. Kovac era d’entrada un candidat de risc, sobretot perquè venia tot just de fer dos bons anys a Frankfurt i mai havia dirigit un equip dominador, exposat al desgast de competir per lliga, Copa i Champions.
¿Però el problema del Bayern és que el tècnic no treu tot el profit de la plantilla? ¿O és que d’aquesta plantilla ja se n’ha tret gairebé tot el suc?
Probablement Hoeness, Rummenigge i companyia han sobrevalorat el poder dels vells herois de la plantilla i han menystingut la importància de fer canvis abans de prendre més mal. Cal reconèixer que és emocionalment molt difícil descartar jugadors que t’han donat molta glòria, però que ja no poden seguir donant el rendiment desitjat -segur que a tothom li venen al cap determinats noms del seu club favorit-. Però és que el Bayern compta encara amb fins a nou futbolistes que van jugar la final de la Champions del 2013 i ha assumit una combinació indigesta: té la plantilla més vella de la Bundesliga (27,3 anys de mitjana), també la més curta, i en canvi aspira a ser l’equip alemany que més partits disputi aquesta temporada.
Aquesta planificació no és responsabilitat només de Kovac, sinó del mateix Hoeness i d’un director esportiu, Hasan Salihamidzic, que a l’estiu va reconèixer que no sabia qui era tot un internacional francès, ara a l’Atlètic, com Thomas Lemar. El president protegeix Ribéry, Robben o Thomas Müller com si fossin monuments del patrimoni nacional i no jugadors vinguts a menys. Ja ho diu Hoeness, que el pitjor enemic és el que dorm al teu llit propi. I ves que no sigui un llit presidencial i amb el mateix matalàs de fa 40 anys.
