“Per què no s’ensenya a fer un pressupost a les escoles?”

BarcelonaSi hi ha dos noms íntimament lligats a la idea d’innovació i creativitat a Catalunya són els del cuiner Ferran Adrià i l’economista Andreu Mas-Colell. Cadascú en el seu àmbit, han excel·lit en aquest camp, i per això resultava tan interessant veure’ls tots dos en un webinari organitzat per l’ARA titulat La importància del coneixement en el món de l’empresa i moderat per la directora del diari, Esther Vera.

“Per què no s’ensenya microeconomia a les escoles? La gent munta empreses sense saber fer un pressupost ni saber què és un compte de resultats”, es queixava amargament Adrià, que posava l’accent en la importància de la formació, i proposava crear una xarxa de petites escoles de negocis que ajudin els emprenedors en el més bàsic. I afegia que a les universitats caldria també ensenyar, per exemple, un físic o un químic a gestionar un laboratori. “Hi estic completament d’acord”, responia Mas-Colell, que lamentava que l’ensenyament universitari és massa “vertical i disciplinari” i als estudis de física només hi ha físics, etc.

Per a l’exconseller d’Economia és evident que la pandèmia ha col·locat l’ensenyament online en el centre i ha deixat obsoletes les classes magistrals. «Això està mort, el professor dirà: “Mireu aquella classe d’aquest professor de Berkeley”». En aquest sentit, Mas-Colell preveu que en el futur “la vida formativa serà com un carnet que aniràs omplint, amb una fase inicial més presencial i després amb formació online”.

Per a Adrià, hi ha una frase dels petits empresaris que és un greu error: “Els números me’ls porta el gestor”. “Com pot ser que l’empresa la porti el gestor? No, el gestor no t’ha de portar l’empresa!”, va clamar el creador d’El Bulli.

En què som bons?

El consell d’Andreu Mas-Colell per després de la pandèmia és que “hem de ser bons en allò que ja som bons, no omplir un full en blanc amb les nostres dèries”. Aquesta és una idea que comparteix Adrià, que posa com a exemple la Fundació Alícia. “És un centre únic a Europa de gastronomia i medicina. Com pot ser que tingui problemes de finançament?”

Per il·lustrar les conseqüències de la pandèmia en l’economia tots dos es van centrar en l’hostaleria. Mas-Colell va descriure les tres activitats principals dels bars i restaurants: proveir dinars a treballadors que tenen poc temps, atendre visitants (turistes, professionals que venen a una fira, etc.) i fer el que anomena “ àpats socialitzadors”. “Els dos segons continuaran segur, però el primer pot patir si es consolida el teletreball”.

Per a Ferran Adrià, el teletreball pot afectar la xarxa de bars de menjars que hi ha per tot Barcelona. “Ja comença a haver-hi llocs d’oficines on no hi va ningú. Aquests bars patiran molt”. Per aquest motiu Adrià es preguntava, parlant d’impostos: “D’on traurem els diners per ajudar aquest 20% o 30% de l’economia que ho necessita?”

Aquest és un dels grans temes actuals. Per a Mas-Colell es tracta “d’atenuar el mal i finançar-lo entre tots”. “L’Estat pot fer aquesta funció d’assegurador col·lectiu, perquè no és just que, per una catàstrofe natural, els bars i restaurants, per exemple, paguin un preu desproporcionat”, va afegir. Això sí, mentrestant, només sobreviuran els que siguin innovadors i creatius.