ALTRA MIRADA
Misc20/12/2019

L’entrenadora catalana que impulsa la gimnàstica a les Bermudes

La sabadellenca Anna Balada fa tres anys que treballa en aquest arxipèlag de l’Atlàntic

Albert Nadal
i Albert Nadal

Barcelona“Quan era ben petita sempre estava de cap per avall i enfilant-me per tot arreu”, recorda Anna Balada, entre somriures, per explicar els orígens de la seva vocació per la gimnàstica artística. El que va començar com una passió infantil gairebé inconscient va derivar, anys més tard, en les seves primeres classes de gimnàstica a les instal·lacions esportives de Can Marcet, a Sabadell. "Les amigues de l’institut em van proposar que m’apuntés a gimnàstica esportiva. Jo no sabia ben bé què era i una amiga em va dir: doncs el que sempre estàs fent!" D’enfilar-se per tot arreu perquè el cos l'hi demanava va passar a disciplinar la seva passió, a competir i, ben aviat, es va treure el primer nivell d’entrenadora per donar classes.

De Sabadell a Barcelona, agafant incomptables trens, mentre les exigències dels estudis tampoc afluixaven en els seus atapeïts horaris. "Mai he sigut especialment bona amb els estudis, però tenia clar que volia fer INEFC. Amb els entrenaments i les competicions, tot el dia amunt i avall, no podia dedicar prou temps a estudiar, però vaig decidir tornar a fer segon de batxillerat per aconseguir la nota per poder entrar a INEFC. L’únic dia que he faltat a un entrenament pels estudis va ser el dia abans de fer la selectivitat”, recorda. A la universitat es va especialitzar en gimnàstica artística d'alt rendiment. Va fer les pràctiques al CAR de Sant Cugat i va començar a treballar com a tècnica esportiva al Consell Esportiu de Sabadell. La seva vocació, però, era la gimnàstica artística, i li deien que difícilment es podria guanyar la vida aquí com a entrenadora d’aquesta disciplina. Activa de mena com és, va fer un màster de rendiment esportiu, tecnificació i alt rendiment en el qual es va especialitzar en gimnàstica. Va ser el pas previ a marxar tres estius seguits a l'International Gymnastics Camp dels Estats Units.

Cargando
No hay anuncios

Un missatge inesperat

L’anglès era una barrera que va haver de superar. Ho va passar malament els primers dies als campaments, anant a remolc perquè no dominava l’idioma. Va acceptar el repte i va conèixer molta gent amb qui compartir la seva passió. Però els estius als EUA no podien ser per sempre i, quan la seva vida semblava que seria quedar-se a Sabadell, el maig del 2016 va rebre un missatge inesperat. "Un company holandès que havia conegut als campaments havia estat un any treballant en un gimnàs de les Bermudes, a l’illa de Bermuda, i em va dir si el voldria substituir".

Cargando
No hay anuncios

Era a la feina i no va fer gaire cas del missatge. Amb els dies, però, va fer una primera entrevista per Skype amb el propietari del gimnàs i, en un tres i un res, va rebre el contracte perquè el firmés. "El vaig deixar a casa. No sabia què fer". La seva mare, la Conxa, el seu pare, el Joaquim, i la seva germana, la Marta, li van dir que era una decisió que només podia prendre ella. Els seus amics, en una sortida a la muntanya, van animar-la a anar-hi.

Al setembre aterrava a les Bermudes per primer cop. Es va plantar en un arxipèlag de 65.000 habitants situat l'Atlàntic nord i que pertany al Regne Unit, on el cost de la vida és alt –molts productes són importats–, però també els salaris. La població a Bermuda, a grans trets, es divideix en dos grans grups: els natius i la gent que ha vingut de fora, sobretot estatunidencs i britànics que hi van a treballar als negocis de la banca i les assegurances per l'absència d’impostos, que converteix el país en un paradís fiscal.

Cargando
No hay anuncios

Grans canvis en tres anys

Els inicis de l’Anna a Bermuda no van ser fàcils. Només va estar deu dies al domicili que li havien buscat i tots els tràmits eren "extremadament lents". Amb l'ajuda del responsable del gimnàs on anava a treballar i els pares dels primers grups de nenes que va entrenar va canviar de casa i va anar fent tots els tràmits. Llavors es va centrar amb plenitud en la seva feina al gimnàs. "El gimnàs era petit, amb poc material, i hi havia menys de 50 nens i nenes, no tenia cap tipus d'estructura ni grups organitzats. Era l’única entrenadora", recorda. L’Anna va començar a fer la seva feina amb dedicació, convençuda que el gimnàs havia de millorar.

Cargando
No hay anuncios

Tres anys després tenen gairebé 300 gimnastes inscrites –des que comencen a caminar fins als 14 anys– i 27 en l’equip de competició, que coordina i dirigeix. "El gimnàs se’ns ha fet petit i no dono l’abast", confessa. L’evolució ha sigut tal que està en marxa la formació d’una federació que aplegui el seu gimnàs i l’altre que hi ha a la Bermuda, que és més gran i té millors instal·lacions. Avui dia només hi ha una competició de gimnàstica artística a l'arxipèlag que enfronta els dos gimnasos de l’illa, així que van a competir entre dos i tres cops a l’any als Estats Units. Això també està canviant des de l’arribada de l’Anna. El Comitè Olímpic de les Bermudes s’ha reunit amb ella per encomanar-li dur un equip a competir als Pan American Games, els Commonwealth Games o, fins i tot, als Jocs Olímpics. El primer pas ja el van fer la temporada passada, quan van participar en els Caribbean Championships a Trinitat i Tobago.

"La gimnàstica és molt complicada i no pots saber com aniran les coses, però crear una cultura sana de treball, tenir uns objectius clars i un pla creat per arribar-hi és imprescindible", valora l’Anna. És una entrenadora catalana que està revolucionant la gimnàstica a les Bermudes i que entén la vida com un repte, com els seus entrenaments, en què per no perdre la motivació de les nenes que dirigeix els planteja reptes en què s'han d'esforçar i saben que, si ho fan, els aconseguiran superar. Com ella mateixa.