Escac… i mat?
Professor de Ciència PolíticaAnalitzem el tema com si fos una partida d’escacs. Fins a les eleccions autonòmiques del 2015 els partits independentistes tenien un relat democràtic impecable. El suport a la independència anava en augment, les mobilitzacions eren massives i es van fer propostes raonables que el govern espanyol i l’establishment es van negar a prendre en consideració.
El 2015, però, l’independentisme va fer un pas en fals. Sense majoria de vots i amb una majoria absoluta molt exigua d’escons, es va accelerar el Procés i es va posar en marxa un pla de desconnexió d’Espanya. Al setembre d’aquest any es van aprovar, sense respectar les garanties procedimentals de la cambra, les lleis del referèndum i de transitorietat sota el supòsit que el poble de Catalunya és sobirà. I unes setmanes més tard es va produir la votació de l’1-O.
Malgrat l’error comès pel govern espanyol reprimint violentament i sense cap sentit la votació, el Partit Popular es va adonar que tenia una posició d’avantatge, perquè els independentistes havien anat massa lluny per la legitimitat popular que tenien. Si, per exemple, el 70% dels catalans haguessin estat a favor de la independència, hauria sigut pràcticament impossible aturar el Procés.
El govern espanyol, certament, ha aprofitat el seu avantatge renunciant a les taules (negociació) i buscant l’escac i mat. Gràcies al suport del rei, de Ciutadans i del PSOE, dels grans grups mediàtics, dels poders econòmics, de la Unió Europea i d’àmplies capes de la societat favorables al nacionalisme espanyol, Rajoy i els seus s’han sentit segurs buscant l’escac i mat (article 155). N’hi ha que pensaran que arribats a aquest punt, les negres poden enviar el tauler de joc a fer punyetes i aturar la partida abans de perdre. Però això no passa en societats desenvolupades amb nivells de renda per càpita per sobre dels 30.000 euros. L’única manera de sortir de l’empantanegament és que Puigdemont convoqui eleccions immediatament.
Menysprear la negociació
El govern espanyol ha preferit resoldre la crisi mitjançant la imposició i menyspreant qualsevol intent de negociació. L’opinió dominant a Espanya és que hi ha un problema constitucional i d’ordre públic, no un problema democràtic. Mentre no es reconegui que el demos espanyol està en qüestió i que això requereix una sortida democràtica, les solucions de l’Estat seran cada cop més autoritàries.