Els eslovens s’apoderen del control del Tour

BarcelonaUna nació petita com Eslovènia té dos gegants entre les muntanyes. La novena etapa del Tour, entre Pau i Laruns, va viure una exhibició de Tadej Pogacar (UAE), que als 21 anys ja té el seu primer triomf d’etapa al Tour. Ningú ho aconseguia tan jove des del nord-americà Lance Armstrong, el 1993. I tot, el mateix dia que el seu compatriota Primoz Roglic (Jumbo-Visma) aconseguia la primera posició de la general. “Tot ciclista vol vestir de groc un cop a la seva vida, estic molt content”, deia Roglic, que admetia que ara mateix “qui va més fort és Pogacar, però queda molt Tour”. Divendres, en un ventall de vent, Pogacar havia perdut 1 minut i 20 segons de gran valor, ja que, sense aquest ensurt, ara seria el líder de la general. En les dues etapes dels Pirineus, però, ja ha recuperat la meitat d’aquest temps i ara és setè a la general, a 44 segons de Roglic. “He pensat que si guanyava l’etapa tindria 10 segons de bonificació, així que ho he donat tot i ha sortit bé. És una bogeria haver guanyat una etapa aquí”, deia el jove eslovè, que va formar part d’un grupet de quatre corredors, format per Roglic, el navarrès Mikel Landa (Bahrain) i el vigent campió, el colombià Egan Bernal (Ineos), que va enxampar a dos quilòmetres per al final de l’etapa el jove suís Marc Hirschi (Sunweb), protagonista d’una preciosa escapada en solitari sense recompensa. Hirschi encara va tenir prou energia per intentar guanyar a l’esprint una etapa amb quatre ports de muntanya, però els dos eslovens el van deixar amb un pam de nas, ja que va acabar tercer.

L’etapa prometia emocions, però inicialment el gran grup no va permetre ni una sola escapada. Però quan va arribar el Hourcère, el suís Hirschi, campió del món sub-23 el 2017, va fugir, mentre darrere seu l’equip Jumbo-Visma de Roglic castigava els rivals amb un ritme molt alt. “Ens diuen que ataquem poc, que estem més conservadors que altres anys, però és un Tour molt dur. No estem acostumats a competir en aquesta època de l’any al Tour, no s’ha entrenat com altres anys i el ritme es nota”, admetia Mikel Landa, que va demostrar que pot rodar al mateix ritme que els favorits però segueix estirant-se dels cabells pel temps que va perdre divendres en el mateix tall on Pogacar es va deixar el temps que no li permet ser el líder en aquests moments.

Bernal aguanta

Però dissabte Pogacar ja va batre el rècord de l’ascensió més ràpida al Peyresourde i ahir va demostrar ser de nou el més valent. L’eslovè, que ja va ser tercer a la Vuelta a Espanya del 2019, va liderar l’atac a l’últim port de la jornada, a la Marie Blanque, deixant tocats corredors com el fins ara líder, el britànic Adam Yates, que va perdre 54 segons i cau fins a la vuitena posició. Només el van seguir Bernal, Landa i un Roglic que lidera la general amb 21 segons més que el colombià Egan Bernal, segon. Als seus 23 anys, el jove de Bogotà és constant i silenciós. Aguanta els atacs, és pacient i segueix fort en el seu repte de repetir el triomf de l’any passat, quan va convertir-se en el primer sud-americà a guanyar el Tour el 2019. “Estic satisfet, estem competint i vaig millorant”, deia tímid el corredor de 23 anys. A la general, el francès Guillaume Martin és tercer a 28 segons, per davant del seu compatriota Roman Bardet. I en la cinquena i la sisena posició, els colombians Nairo Quintana i Rigoberto Uran, a 32 segons, que han recuperat un bon ritme després d’uns anys marcats per les lesions i les decepcions. El Tour podria convertir-se en un duel entre eslovens i colombians, just quan arriba la primera etapa de descans, abans de tornar a la feina demà amb una etapa en què el vent podria fer la guitza. Aquest vent que evita que el líder sigui un Pogacar que s’està consagrant en aquest Tour.