LA SALUT DEL CATALÀ

Les llengües a Catalunya: dades per al debat i la política lingüística

Les llengües a Catalunya: dades per al debat i la política lingüística
i Ester Franquesa
18/07/2019
3 min

Els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la població adulta del 2018 elaborada per la direcció general de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya han generat valoracions diverses. Natural, atès que tota estadística, per alta que en sigui la qualitat i baix el marge d’error, pot ser llegida amb més o menys optimisme. M’ha sorprès, però, llegir articulistes que més enllà d’interpretar-ne resultats els qüestionen i diuen que és acientífica, que els enquestats se senten intimidats i que les notícies són falses, anglicisme, inclòs. L’enquesta no és una recerca per observació ni qualitativa, que demanen altres mètodes. Benvingudes les estimacions personals, amb respecte per la qualitat de l’enquesta i els enquestats, i sobretot propostes que facilitin que la llengua pròpia del país sigui opció de tots els ciutadans i progressi cap a la plenitud a la qual ha d’aspirar tota societat democràtica.

Vegem-ne algunes dades. Hem passat de 6 milions a 7.600.065 habitants des del 1982. La població té poc a veure amb la dels anys 80. De l’1,5% de població nascuda a l’estranger el 1981 hem passat al 18,2%, el 20,2% en la població adulta. Nombrosa i en renovació constant. En el període estudiat, hem rebut 572.000 estrangers i n’han marxat 480.000, amb un saldo migratori d’uns 90.000. La nascuda a Catalunya, manté l’estabilitat, és de 59,8%. La població té com a primera llengua català, castellà, i també àrab, romanès, gallec, francès, amazic, rus, portuguès, italià, xinès, anglès, alemany i aranès. Tenen el català com a inicial 70.000 persones més que el 2013, 23.700 més tenen tant català com castellà i 82.500 menys tenen com a primera llengua el castellà. Tenim, però, com vaig dir a la roda de premsa i a la presentació davant de 300 professionals la mateixa setmana, un entorn en què el coneixement i l’ús del castellà és molt elevat. Més del 97% en totes les habilitats lingüístiques.

El 94,4% de la població entén el català, el 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure. Percentatges de coneixement similars als d’abans de l’onada migratòria (2003-2008). Ha sumat de manera constant persones que no la tenen com a llengua familiar. Això és, més de sis milions l’entenen, més de cinc el saben parlar i gairebé 5 milions i mig el saben llegir. Hi hem de sumar la població en edat escolar, més d’un milió de persones. La població amb estudis primaris, i sobretot sense estudis, té uns coneixements molt per sota de la mitjana. En general, té interès a aprendre’l o a millorar-lo. El 18,6% ha fet un curs de català per a adults, mode d'aprenentatge de la quarta part de població nascuda a l’estranger. D’aquí el creixement d’alumnes al Consorci per a la Normalització Lingüística. Sí que importa que més gent sàpiga, entengui i parli català. Punt clau, no pas únic, perquè el percentatge d’ús creixi i pugui ser plenament compartida per tots els ciutadans.

El català a Catalunya no ha trencat mai la transmissió generacional, favorable al català en 7,1 punts (6,2 el 2013), i en la franja de 30 a 44 anys, 8,9 punts. Hi ha qui, en valorar-la, no diu que en nombres absoluts ha continuat creixent i es remet només a la caiguda en percentatge del 2003 al 2018, provocada per la forta vinguda d’immigrants que, acabats d’arribar, només poden transmetre la llengua que saben.

Per què és optimista dir que el 76,4% usa el català i el 51,6% l’usa molt, força o mitjanament, en un dia qualsevol, si resulta de l’enquesta i és coherent amb les dades de conjunt? La suma dels que inicien sempre (23,6%) i sovint (28,9%) les converses en català fa 52,5%, proper al 43,5% que declara que l’usa habitualment. El català no ha canviat gaire com a habitual; el castellà disminueix lleument i creixen lleument les opcions multilingües. És baix el percentatge d’ús en grans superfícies, ha baixat amb els companys d’estudi de població de 15 anys o més i s’ha estancat en l’entorn financer i l’administració de l’Estat.

Aquests i altres valors negatius i positius sobre les llengües resulten de la nova edició de l’enquesta i són objecte de debat i útils en la presa de decisions en política lingüística. Les llengües progressen sobretot de la mà dels parlants, les administracions, les empreses i les organitzacions que les fan seves per la seva utilitat i pels lligams que creen entre persones i entre grups.

El món i el país han canviat molt. Cal intensificar l’esforç i l'acció del govern i les administracions, el compromís dels sectors culturals i econòmics, i la implicació de la ciutadania per garantir la igualtat dels ciutadans i per incrementar la presència pública del català. Que els resultats de la nova edició de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la població ens siguin estímul per progressar cap a la plena normalitat de la llengua catalana.

stats