Parlar clar

Electoralment, Catalunya està dividida en dos blocs que han evolucionat poc els últims anys. Evolucionen poc si parlem de partidaris i detractors de la independència, que es mouen al voltant de majories més o menys estables del 50%. Però hi ha altres majories possibles i més àmplies si parlem de sobiranistes partidaris d’un referèndum i de la majoria cívica basada en el rebuig a la repressió i l’abús de poder que pretenen ser la solució autoritària de l’Estat.

Tres anys després dels fets d’octubre, el bloqueig polític amb l’Estat continua, malgrat l’aparent victòria de la repressió, que en cap cas ha aconseguit imposar-se com una solució estable ni ha sigut capaç de revertir la voluntat de la majoria independentista que s’expressa amb tots els matisos del món al Parlament. Matisos i divisions sanguínies pròpies de tots els moviments revolucionaris des dels jacobins fins avui.

Aquesta Diada, amb la perspectiva del que hem viscut els últims anys i amb la sacsejada de les conseqüències socials i econòmiques del coronavirus, és una oportunitat per demanar respecte dels polítics als ciutadans, que hi són. És una oportunitat per parlar clar intentant establir un diagnòstic comú que permeti avançar o, si més no, fer una proposta honesta per al futur que es concentri en la reconstrucció del país. L’alternativa és que els símptomes de decadència s’imposin a la fràgil reacció per impulsar la reconstrucció.