Estiarte: "Que ningú em doni lliçons de vida: he estat a sis JJOO i he defensat el que havia de defensar"

BarcelonaManel Estiarte, campió olímpic amb la selecció espanyola de waterpolo i ara ajudant personal de Pep Guardiola, és també un dels esportistes, com el tècnic del Bayern Munic, que donen suport a la campanya 'Guanyarem' a favor de l'esport català. Estiarte explica en una entrevista que es pot veure en aquest vídeo que ell ha fet "esport tota la vida" i que s'adhereix a aquesta campanya perquè "tot el que sigui ajudar, tot el que sigui sumar, tot el que sigui intentar millorar forma part de l'esport, de la vida, de la meva naturalesa, del que he après gràcies a l'esport. Per això no em tiraré mai enrere per continuar-ho fent".

Ell ha fet el pas i s'ha mostrat a favor de l'esport català, però creu que hi ha molts esportistes que no fan aquest pas per por. "Del que puguin pensar altres, del que es pugui dir. Una persona ha de ser coherent amb ella mateixa: tinc una idea i l'expresso. I amb total llibertat, sigui la que sigui: a favor, en contra o si no ho té clar. Però mai amb por pel que es dirà o de conseqüències. A ser valents ho hem après a través de l'esport", i afegeix: "Hi ha gent que pot tenir els seus motius, i els respecto, però els dic que no sigui per por, que sigui per coherència. Hi ha gent que d'alguna manera té una justificació o una manera de pensar, doncs espectacular".

Sis Jocs Olímpics amb la selecció espanyola

Preguntat per si creu que hi haurà algú que se sentirà ofès per la seva participació a la campanya 'Guanyarem', Estiarte diu: "Segurament, però ho sento molt, en l'ànima. Intento convèncer-los: l'altre dia m'insultava molta gent espanyola durant un partit i jo tenia ganes de girar-me i dir-los que jo he estat durant sis Jocs Olímpics defensant una cosa, però he lluitat molt i he suat molt amb els meus companys. Què saben ells del que he sentit jo i el que he patit jo? Que ningú em doni lliçons de vida perquè he estat a sis Jocs i he defensat el que havia de defensar, i si ara tinc una opinió és meva i només jo he de ser coherent amb mi mateix i m'he de deixar estar d'altres coses".

L'exwaterpolista explica com va ser el seu pas per la selecció espanyola, del qual no renega: "No et pots imaginar com de bé m'ho vaig passar i com estimo el que vaig viure. M'ho vaig passar molt bé, vaig conèixer gent extraordinària, vaig compartir moments increïbles, vaig créixer com a persona. Érem un grup d'amics que volíem fer-ho el millor possible. Mai renegaré d'allò, mai parlaré malament d'allò, de guanyar i perdre als Jocs Olímpics... però no té res a veure una cosa amb l'altra. Allò va ser el que tenia i el que estimava. Era on treballava i on lluitava amb els meus amics per guanyar. Ara hi ha uns altres camins, que poden agradar més o menys i t'hi pots tirar més o menys... només és això, no es tracta de donar l'esquena a res".

Estiarte creu que estar a favor de l'esport català no vol dir estar en contra de l'esport espanyol: "Per què és un guanyar o perdre fins a aquest punt? Es tracta d'expressar-se, de fer millor l'esport català, de sumar-te al que és teu, a l'idioma que parles... sense anar contra res. No vol dir que doni l'esquena i menystingui altres coses, tot al contrari. Vol dir que això forma part de la meva naturalesa, que és una cosa que jo estimo i que vull intentar fer créixer".

Crítiques per jugar amb Espanya i defensar l'esport català

Preguntat sobre què els diria als que el critiquen ara per defensar l'esport català i abans haver jugat amb l'espanyola, Estiarte els diu: "No han viscut la intensitat i l'emoció d'una idea, de l'esport, de l'equip, del grup, de la unitat. En aquell moment era la selecció espanyola, perquè no hi havia alternatives. Ara s'està plantejant una nova alternativa. Hi ha gent que pot estimar-se això i valorar-la, que pot dir que vol això, com altres poden dir que no. És opinió. Quan jo jugava no hi havia dos camins, ara poden haver-n'hi dos, tres o quatre". Estiarte creu que el sentiment a favor de l'esport català s'ha fet més gran vivint fora de casa: "Jo he viscut 23 anys a Itàlia, ara sóc a Munic. Quan ets fora, t'adones de la globalitat. Per què una cosa ha de ser tan negativa cap a l'altra i no poden sumar les dues juntes? Jo als meus companys de la selecció espanyola els estimaré sempre tant... però potser el futur és d'una altra manera. Jo tindré la meva opinió, però mai donaré l'esquena al que he viscut".

L'ajudant de Pep Guardiola assegura que ara per ara li costa "imaginar el futur de l'esport català", però apunta: "M'agrada somiar que hi haurà un esport català ferm, convençut, sense odi, sense tant soroll, només intentant millorar dia a dia, fer el millor. Catalunya és rica i té moltes possibilitats. Somio que l'esport català algun dia serà seu i millor, i que no patirà, que no haurà d'amagar-se de res".